En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 25 de juny del 2013

Fer-te poeta

El primer poema
costa més, s'estima més,
com el primer amor,
el primer fill.
D'entrada, els versos
són en lletra lligada,
lligada pel sentit.
L'últim d'arribar,
el que et fa patir més,
fins que no és reconegut
no el reconeixes tu.
Els versos són sempre
una cosa delicada,
a banda d'un plaer
de fer i de llegir.

22 comentaris:

  1. No pateixes per aquest, que ja és reconegut.

    ResponElimina
  2. Que bé! Ho dic seriosament, el que dic en aquest poema.

    ResponElimina
  3. Els versos són sempre sensibles, és la seva naturalesa. Bon poema.

    ResponElimina
  4. Helena, vull llegir el teu primer poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia, ja el coneixes.

      Deix de bellesa
      que es reflecteix en tu,
      plàstic, progrés.

      És el primer amb cara i ulls que he fet, almenys. Quan tenia quinze anys no me'n sortia pas.

      Elimina
    2. El primer poema es recorda com el primer amor, el més especial !
      Felicitats pel teu, Helena !

      Elimina
    3. artur,
      veig que estem d'acord! Gràcies.

      Elimina
  5. Jo no recordo quin va ser el primer poema... cadascú viu els coses a la seva manera, jo les visc diferent de com tu dius. No m'estimo pas més que els altres, ni el primer poema, ni el primer amor, ni el primer fill. Els fills, els poemes i els amors, se m'igualen endins... en tot cas si que estic d'acord que el que fa patir més és el darrer, el que tens entre mans.

    Els versos són delicats, delicats, com l'amor

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, tot és veritat, "depende del color del cristal con que se mira"! Jo estic enamorada del primer del passat i m'exalta el primer del futur, parafrassejant Foix.

      Elimina
  6. No estic segura que s'estime més el primer, crec, això sí, que uns poemes ens marquen més que d'altres, tant a l'hora de llegir-los (si són d'un altre) com a l'hora d'escriure'ls.

    ResponElimina
    Respostes
    1. novesflors,
      jo el primer disseny d'una coberta de llibre no l'he superat mai, igual que em passa amb el primer poema, que de fet era el segon, però era el primer de ser reeïxit. Hi ha poemes antològics, és veritat.

      Elimina
  7. Disculpa la pregunta, tu dissenyes cobertes de llibres?

    ResponElimina
    Respostes
    1. novesflors, en dissenyava quan feia disseny gràfic. La primera coberta surt a una entrada de Nervi.

      Elimina
  8. Helena, com en saps de tocar la fibra! Ets fabulosa, Excelsa!
    El primer poema... Els meus primers poemes van ser amorosos, adreçats a una novia setzeanyera. Ella els guardava en un petit cofre. I un dia en què es va sentir corferida, en un atac de rauxa, els va cremar tots!
    Sí que recordo, nítidament, la influència que va tenir en mi Antonio Machado i els seus versos de 'Campos de Soria'.
    Qui no recorda? 'Colinas plateadas, grises alcores, cárdenas roquedas... Me habéis llegado al alma, ¿o acaso estabais en el fondo de ella?'
    I així, inspirat en Machado, aquests van ser possiblement els meus primers versos, que podríam titular: 'Camps de Les Garrigues':

    Llarga serra enfaldada d'oliveres,
    terra estimada d'ametllers florits,
    que us emporteu la meva ànima
    i em robeu tot el neguit.
    Oh, verns de les sèquies, cels i núvols,
    plantes totes dels camins,
    si sabessiu que per vosaltres, d'amor,
    tinc el cor ferit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt i molt maco, Abel! No és convencional, això m'agrada.

      Elimina
  9. El primer poema, com el primer amor... Genial!
    Igual de bubitatiu, tendre i maldestre!I igual d'efímer, sens dubte.
    No el recordo, el primer poema. El primer amor? (potser van néixer junts?)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,
      el meu primer poema no ha arribat a temps del meu primer amor! Ja diuen que els poemes neixen després de l'experiència, generalment.

      Elimina
  10. Oh, un poema més llarg del habitual, Helena. Sí, el darrer t'angoixa... Molt, molt encertat això de "fins que no és reconegut
    no el reconeixes tu". La resta pot arribar o no, però ja és circumstància.
    Salut i tones de poemes.

    ResponElimina
  11. Igor,
    és llarg, però prim, em trobo més a gust amb la concisió. Per a mi és molt important la vostra opinió.

    ResponElimina
  12. Jo la veritat és que no sé si són un plaer, un desig o un amor, el que sí que sé és que sense escriure poemes o prosa no podria viure, em fa nosa les temporades en les que no tinc res a dir, o perquè m'ha conquerit el seny o perquè la follia em fa que no puga expressar-me lliurement.


    Salutacions

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      l'única raó per escriure és que no puguis deixar de fer-ho, he llegit alguna vegada.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...