En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 18 de juny del 2013

La meva llibreta

Escric sobre blanc,
potser per la llibertat
que em transmet
aquest fons, sense pautes,
per la claror que puc omplir
amb les meves ombres.
També perquè el blanc
reflecteix millor la llum del sol.

18 comentaris:

  1. I com es pot omplir la claror amb ombres de llum com les teues?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jpmerch,
      de la mateixa manera que una bombeta prova d'il·luminar una habitació plena de sol, una cosa absolutament redundant, sobrera!

      Elimina
  2. A vegades una llibreta blanca, nova, ens dóna aquesta sensació de llibertat i de ganes de formalitzar-la d'alguna manera, com si emprenguéssim un projecte nou que ens apassiona. A vegades una llibreta nova ens imposa un respecte exagerat, que bloqueja el què escriure-hi. Malgrat tot sóc una enamorada de les llibretes, de les reals i també de les metafòriques.



    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      el millor regal que em poden fer és una ploma o una llibreta! Les llibretes metàforiques em costa de retenir-les.

      Elimina
  3. Oh, Helena, Excelsa, benaventurada tu, que pots escriure sobre blanc...!
    Jo escric on puc, com puc i quan puc, en un món ple de pautes i adversitats. Tot i que procuro que els àmbits de la meva llibertat sempre vagin més enllà dels límits establerts.
    I el meu reflex de la llum del sol mai deixa de ser d'una claror tota esquinçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es pot escriure sobre pauta i ser lliure. El paper blanc gairebé pot tenir la força de la llum del sol, gràcies a la intensitat del que s'hi escriu.

      Elimina
    2. Potser sí que tens raó, Helena; vaja, sí!
      Ahir al vespre, a Lleida va fer una gran tormenta i, a la llum i el reflex dels llamps i sobre un paper blanc, em vaig sentir lliure i vaig escriure:

      "Fa una tempesta molt gran i tot retrona.
      Convulsa la vida que ens arremolina,
      com espurnes i llampecs se'm claven
      a la nineta dels ulls els teus respirs,
      ventada de les nostres petites històries
      dins de la Gran Història i els seus relats,
      peces del gran puzzle inacabat que penja
      com un gran quadre
      a la immensitat del firmament!"

      I la musa Majestuosa va replicar (sic): "que bonic! el maelstrom de la història en minúscules!"

      Fem un gran crit de llibertat, Helena?

      Elimina
    3. Abel,
      a vegades les pautes són necessàries. M'agrada el teu poema inspirat pel llamp (és veritat?).

      Elimina
    4. Sí, Helena, la força de la llum del llamp damunt del paper blanc m'ha fet escriure amb gran sentiment i intensitat!

      Elimina
  4. Una plana en blanc, sempre és un repte per la nostra imaginació !
    BOn dimarts, Helena !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      no hi pensava en això de la inspiració quan vaig fer el poema, però també es pot interpretar així.

      Elimina
  5. A mi també m'agrada escriure sobre un fons blanc i clar, molt més que en llibretes de quadres o línies rectes. Fantàstics aquests versos: "per la claror que puc omplir / amb les meves ombres"!!

    ResponElimina
  6. Sílvia,
    en això ens assemblem! Sobre les ombres, ho ha dit molt bé el Jpmerch.

    ResponElimina
  7. A mi també. M'agraden les llibretes de fulls gruixuts (que no deixin marques) i blancs sense pauta. No m'agraden les ratllades.

    ResponElimina
  8. A mi de jove m'apassionaven les llibretes, és una de les coses que més trobo a faltar. Però les mans ja no em responen i m'és més fàcil picat tecles. Ara bé, apreciada senyora Bonals, jo era dels pautats o quadriculats. Potser d'aquí se'n poden extreure aspectes psicològics. El que no era, de cap manera, ni ho seré mai, és un ànima pura i florida com vosté, capaç de crear bellesa escrita sobre paper. Felicitats, doncs, un cop més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Winston Strike,
      de llibretes pautades també en faig servir quan no trobo res millor. Diuen que dibuixo bé i que tinc bona cal·ligrafia, i tinc una ploma molt bona, és natural que exerciti l'escriptura. Això d'una "anima pura i florida" em ve tan gran com quan em diuen que sóc genial. Però evidentment ho agraeixo!

      Elimina
  9. El blanc o el negre sobre el blanc és el més interessant que es pot triar, de fet jo en el meu bloc faig això negre sobre blanc, m'agrada tot i que en alguns blocs he fet servir altres colors, però bé, a mi m'agrada.

    Una abraçada

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...