En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 31 de maig del 2013

Brodar

Els millors versos
provenen del dolor,
i es fan patint.
Però duen a la joia,
visible o invisible.

28 comentaris:

  1. Dolor, patiment i desolació, sense perdre l'esperança...

    Fa un temps rúfol i ventós,
    de la mateixa manera que rúfola i ventosa
    està
    la meva ànima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ràbia també, Helena? Controles prou bé les emocions, al menys aquelles que et convé tenir a ratlla?

      Elimina
    2. "Cyrano és dolor i ràbia. Tots els infants són Cyrano, tots els adults són Cyrano", deia Gérard Depardieu.

      No les controlo gaire, les emocions.

      Elimina
    3. Helena, vaig veure la película Cyrano de Bergerac, amb Gérard Depardieu, als anys noranta. Poca cosa recordo ara.
      "Dolor i ràbia", millor si no es tracta d'un assumpte personal teu...
      I pel que fa al control de les emocions, fes cada dia una petita reflexió al respecte i dóna un petit pas, acostant-te cada vegada més a... la perfecció!

      Elimina
    4. Dolor i ràbia quan estimes i ets ignorada.
      La pel·lícula i l'obra del teatre em van impressionar molt.

      Elimina
    5. He passat aquest tràngol diverses vegades, el d'estimar i alhora ésser ignorat... Et fa sublimar com mai!
      T'escolto, Helena, retornaré a la película de Cyrano i llegiré l'obra de teatre: de tant en tant necessito una rampellada que em produeixi impressió en l'ànim! Gràcies.

      Elimina
    6. Ahir vaig anar a veure 'El Gran Gatsby', dolor i ràbia també...

      Elimina
    7. Abel,
      és una gran obra, aquesta. També impressiona molt.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Sílvia
      sort que "duen a la joia", si no, de què serviria patir?

      Elimina
    2. És per l'única cosa que val la pena patir.

      Elimina
  3. Una persona que no ha patit, i jo pense que tots patim en certa manera, no pot escriure, qui no ha tingut l'experiència de la mort, si més no simbòlica no pot saber de què parlem, tot i que cal buscar sempre la joia visible o invisible, com tu bé dius.


    Vicent

    ResponElimina
  4. I el vers ens durà a la llum i al somriure.

    ResponElimina
  5. Sovint els mots o els versos ens salven...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      sobretot ens salven els mots dels altres, tot i que s'ha de ser autosuficient.

      Elimina
  6. Suposo que la mateixa sensibilitat que ens amara quan estem tristos o patim per algun motiu és la que ens fa capaços de saber expressar allò que sentim.
    Bon cap de setmana Helena! (feia moltíssim que no venia... I'm sorry)

    ResponElimina
  7. Del dolor o de la emoció.... no?
    Magnífiques paraules les teves Helena! Ptons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Magnífiques les teves, de paraules, Alba! Sí, de la emoció també.

      Elimina
  8. El patiment, el desamor...son una font de versos,
    son les llàgrimes d'un cor que necessita consol...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb tu, Artur. Són llàgrimes seques, sentiments que ja han passat, normalment, però.

      Elimina
  9. Estic d'acord amb tu, el patiment fa escriure els millors versos però que tot això porte a la joia… no ho tinc tan clar, o no sempre.
    La pel·lícula de Cyrano que cites em va agradar molt tot i que la darrera part em va semblar una mica pesada, el personatge no acabava de morir-se mai, però salvant això em va semblar preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. novesflors,
      el patiment i el plaer o goig formen part de la creació, de la mateixa manera que la humilitat i la vanitat són les dues necessàries per crear. Tot alhora.

      Elimina
  10. D'una ànima sensible turmentada sempre en surt bellesa. La literatura n'és plena d'exemples.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt ben explicat, Marion. D'això serveix turmentar-se, els que no són artistes s'ho han de guardar, en tot cas.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...