En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 13 de maig de 2013

Setmana de la poesia

Cap dia
sense una línia,
cap segon immutable
sense el seu vers,
cap intent de fer poesia
sense fer-li justícia.

21 comentaris:

  1. Jugant amb les paraules:

    Cap vers
    sense justícia,
    cap dia immutable
    sense la seva pròpia línia,
    cap intent de passar un segon
    sense fer-li poesia.

    Disculpa l'atreviment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Profà,
      el teu atreviment és menys racional que el meu intent! Són gracioses les teves combinacions.

      Elimina
  2. Ja et vaig dir que ja estaves en la via, i estic molt orgullós de tu. Com si fora un pare simbólic a banda del teu que ho estarà també a hores d'ara.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Vicent, les teves paraules són un reflex de lluna plena!

      Elimina
  3. Aquell que està immers en la poesia
    viu més enllà dels dies, les hores, els minuts i els segons.
    És un ens atemporal i tot ell és essència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt maco, això que dius, Abel! Per això mateix m'agrada la poesia.

      Elimina
    2. I pel que veig, Helena, encara deus tenir d'altres motivacions més profundes que superen el teu plaer per la poesia...

      Elimina
    3. Actualment no hi ha res que em produeixi tant de goig. La poesia és la segona residència de l'amor (en una vella interpretació de les meves).

      Elimina
  4. Si la poesia, segons tu, Helena, és la segona residència de l'amor, em pregunto jo com deu ser la primera. Segur que tota plena de meravella!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona, molt bona, però jo esperava que tu em diguessis el secret...

      Elimina
    2. "La bellesa i la saviesa estimen els adoradors secrets", deia Wilde.

      Elimina
    3. Veient només un trocet de cel, jo ja m'aconformava!
      "I never saw a man who looked with such a wistful eye upon that little tent of blue which prisoners call the sky." Oscar Wilde

      Elimina
    4. Jo també em conformo amb un trosset de cel!

      Elimina
    5. Ànimes bessones...

      Elimina
  5. "cap segon immutable/sense el seu vers"... Exactíssim! la poesia és l'intent de fer del temps que no roman mai una permanència, alguna cosa que no es deteriori en el mateix moment de néixer. Un intent sens dubte inútil, inútil com tot l'art i, per això, absolutament necessari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,
      el teu comentari sí que faria perdurar el meu poema!

      Elimina
  6. També vull jugar a la manera del Profà del Rebost del Profà:

    Sense una línia,
    fer-li justícia.
    Sense el seu vers,
    intent de fer poesia.
    Cap segon immutable. Cap dia.

    Jo no li demano disculpes: a la gent gran se'ns permet tot. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està molt bé, però res de "cap segon immutable", jo els col·lecciono!

      Elimina
  7. Cada any tanta poesia com setmanes té l'any.
    Cada vers un cor que batega.
    Cada intent un alenar.
    Cada mot un vol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt, Rafel! Tots en sabeu més que jo.

      Elimina