En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 9 de maig de 2013

Mai no se'n sap prou

La bondat mai
ens és suficient.
Via de tren
travessada per un
túnel intermitentment.

18 comentaris:

  1. Tot sovint vaig a Suïssa; i això del túnels que mai s'acaben, ho tinc molt apamat...
    Sóc, però, una persona bondadosa, Helena?

    ResponElimina
  2. Hivern.
    Agafar un tren de matinada
    per anar cap al no res.
    Túnel sense intervals,
    bondat mai suficient.
    BOndat, BOnals, BOldú!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, sí, Helena, brots verds, em fas retornar l'esperança!
      I reneix la bondat, bondat de primavera, bondat prou suficient, tu m'ho has recordat!
      BOndat, BOnals, BOldú!

      Elimina
  3. Saber que no sabem és saber Helena, això has volgut dir, però no caigues en el parany, sàpigues defugir-lo, no se'ns demana més i amb ajut o sense, però en el teu cas amb ajut, si vols passat pel meu segon bloc tot i que si no vols comentar no comentes i mira un article que encara no he publicat, ara ho faré, empentat per tu, sobre la revolució simbòlica. No tingues pressa, es dirà "La revolució simbòlica, és més dificil viure que morir"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      que no és que no vulgui, és que em sembla que hi tenies virus! Ja t'ho he dit tres vegades...

      Elimina
    2. Ah! disculpa, i és què no tinc un antivirus de pagament, sinó que faig servir un de bades, ara tinc el avira, però segurament que de bades no serà del tot fiable, de totes les maneres jo passe per ta casa, no et preocupes, jo et, us tinc als favorits del bloc mare, el meu segon bloc, el que passa és que ara estic una mica d'ermitany, i vaig de tant en tant a visitar vells amics i estic temporades sense, però ja et dic disculpa, és que si jo et contara ;-)

      Una abraçada i tranquil·la que jo ja passe per ta casa de tant en tant que no t'he oblidada eh...

      Vicent Adsuara i Rollan

      Elimina
  4. M'agrada molt aquest poema d'avui, Helena! M'ha fet pensar en què una vegada li vaig dir a una professora que tenia la sensació de no saber-ne prou parlant de literatura; es va fer un fart de riure i em va dir "aquesta és una malaltia que no es cura mai". Potser no en sabrem mai prou de res, ni tindrem mai la bondat absoluta, però des de l'acceptació ens hi podrem acostar al llarg de la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada que t'agradi, Sílvia, me'n refio de la teva opinió!

      Elimina
  5. Mai no se'n sap prou de res, de res, és ben bé així... i com més saps més et falta saber. La bondat, tant desprestigiada avui en dia... ens dóna molta feina, potser més feina que cap altra cosa, anar a fent camí... dia a dia. A mi també m'agrada especialment aquest poema

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme
      fa anys, una professora de teoria del disseny va dir que la bondat no és de moda, si no recordo malament. La bondat, no la bonhomia, tot i que aquesta també és important.

      Elimina
  6. M'agrada la idea... la bondat és molt necessària, però mai és suficient!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha tantes coses que mai són suficients, Alba.

      Elimina
  7. Mai no se'n sap prou... i a cada cantonada pots trobar motius per a sorprende't!
    Ahir vaig estar en un sopar del Rotary Club de Lleida. Hi havia invitats de l'Aragó i jo vaig estar assegut al costat d'una regidora de l'ajuntament de Fraga. I parlant de la 'lengua aragonesa propia del área oriental (lapao)' he arribat a la conclusió que, a través de llarguíssims túnels sense cap mena d'intermitència, hi circulen molta irracionalitat i molta tonteria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una estupidesa estupenda, Abel. I túnels com una caverna.

      Elimina
  8. Llambregades del cor
    cap enfora. ES veuen
    les entranyes.
    Posen llum al món.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta,
      aquest poema sí que posa llum al món!

      Elimina