En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 27 de maig de 2013

El per què del nom del meu bloc

Mai he pretès
que la meva poesia
sigui com un vas d'aigua.
Simplement, que tot poema
és susceptible
de ser llegit en veu alta
de diferent manera cada cop,
i per tant també és un tronc
que pot tenir moltes branques.
Si alguna d'elles floreix
als vostres ulls,
és que ha valgut la pena.

34 comentaris:

  1. Tinc un ram dins meu de flors teves.
    Bon dia, Helena.

    ResponElimina
  2. Em complau gaudir de la bellesa i alhora de la senzillesa de les teves branques florides.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marion,
      la bellesa i la senzillesa és en el lector, normalment. Moltes gràcies!

      Elimina
  3. Està clar que tens un bloc molt florit, encara que a alguns som una mica miops.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jpmerch,
      no dus pas ulleres! Les flors les pot copsar tothom, si no és cec.

      Elimina
  4. El llegeixo en veu alta, de diferent manera cada cop i floreixen les branques. Gràcies per les flors, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      doncs mira que tu hi entens molt en flors!

      Elimina
  5. No he llegit mai els teus poemes amb veu alta, normalment llegeixo en silenci. Tot i així, si els rellegeixo al cap d'un temps segur que ho faig amb un to interior diferent. Aquest poema que explica el títol del blog amb una imatge final molt potent, és un plaer veure florir els teus versos cada dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      jo no en sé de llegir poemes en veu alta. Ja m'agradaria.

      Elimina
  6. Els teus poemes
    tots ells són de setí:
    plens de finura!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      jo no els veig pas així, els meus versos! Però gràcies.

      Elimina
    2. Has fet una interessant autocrítica, Helena! Què t'ho fa dir que els teus versos no estan plens d'una finura molt pura?

      Elimina
    3. La paraula "fina" mai no m'ha agradat gaire, jo sóc morena i força infantil o primitiva. Però això no vol dir que no pugui ser lírica, oi?

      Elimina
    4. Jocs de semàntica! No treguis valor a les paraules d'una persona que admira molt els teus poemes...
      T'ho vaig dir una vegada, no, que els teus versos em fan vibrar? I no t'enganyo pas!

      Elimina
    5. Ara mateix sóc davant del full en blanc, i m'animes!

      Elimina
    6. Corre, corre, cabirol;
      corre amb gran lleugeresa!

      Elimina
    7. Davant del full en blanc, has estat molt inspirada, Excelsa? O t'ha esdevingut igual que a Andrés Neuman?
      "Hagamos un trato señora poesía
      le cambio sus asombros por mis dudas"

      http://www.poemas-del-alma.com/blog/especiales/impresiones-sobre-que-andres

      Elimina
    8. He fet un poema senzill, no estava inspirada. A vegades la idea és un a priori, d'altres em ve després, la desenvolupo.

      Elimina
    9. En allò que és senzill hi ha l'excel.lència...
      Apura bé l'article que t'he adjuntat, no té desperdici.

      Elimina
    10. "confundimos el cuerpo con la radiografía", m'ha agradat molt!

      Elimina
  7. Sense cap dubte, que ho aconsegueixes !
    ...tot un jardí de versos,
    ben cuidat i treballat,
    on gaudir i aprendre, cada dia !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Artur. El jardí el cuideu vosaltres.

      Elimina
  8. Això de la poesia per ser llegida en veu alta em recorda el que solia dir Sylvia Plath, que escrivia per a ser llegida en veu alta, i escrivia així: declamant el que acabava d'escriure. No de bades, la poesia es genera immediatament de l'arbre de la música, que és en realitat l'arrel del llenguatge, el so primigeni a partir del qual els humans hem après a comunicar-nos. Això és: a reflexionar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,
      jo no podria llegir bé per a mi mateixa bé, ni en públic, però sí que m'agrada de contar síl·labes. La poesia em sembla màgica com la música, és cert.

      Elimina
  9. La poesia, llegida en veu alta, si es llig bé, atrapa molt més. Però no tothom sap recitar i en aquest cas, val més la lectura en silenci.

    ResponElimina
    Respostes
    1. novesflors,
      tu en saps, de llegir poesia?

      Elimina
    2. No, Helena, se'm dóna millor escriure. :)
      I tu?

      Elimina
    3. Jo tampoc, però provo de superar la meva timidesa i fer-ho amb dignitat.

      Elimina
  10. Efectivament Helena, cada vers, cada poema pot ser llegit d'una o altra manera tal siga qui ho llegeix o quan ho llegeix tot i que poguera ser la mateixa persona, i és així que la llengua viu, la literatura viu i l'art en general viu, i és per això que quan escrivim quelcom o fem una obra d'art ens pertany, sí, però també pertany a qui la frueix.


    Una abraçada des de Russafa

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. vicent,
      el meu bloc us pertany a vosaltres quan ja he fet una entrada.

      Elimina
  11. i tant que ho has aconseguit. Ara també provaré de llegir-te-la en veu alta, espero no pansir la flor. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Rafel! Penso que fer un poema és tenir alguna cosa a dir i dir-la, que deia Oscar Wilde.

      Elimina