Quan jo estava en la meua adolescència mon pare que en pau descanse em donava cinquanta pessetes, que serien hui huit o deu euros al mes i jo m'anava comprant llibres, era la única cosa que m'hi podia comprar mentre els meus companys i amics jugaven a les escurabutjaques o als "marcianets", i gràcies a eixa política d'estalvi de mon pare vaig anar fent-me una biblioteca que hui la major part d'ella ha quedat ca del meu germà, tot i que conserve els llibres de filosofia, lingüística i psicologia a ca meua. I t'ho deia perquè no només eren significant els llibres per a mi, no només eren per a "ésser" sinó que eren significat o part masculina, eren per a "tenir", jo tenia la sensació de possessió, de tenir alguna cosa i m'omplien la necessitat de ser i de tenir.
Hui li done gràcies a mon pare per donar-me tan pocs diners.
Una abraçada i dir-te que no hem de veure la vida com si volguérem canviar el passat, gràcies al nostre passat bo o roí hem creat el nostre present.
Vicent, estic molt d'acord amb tu en aquesta última part.
El meu pare era tan pobre que no podia tenir els llibres que anhelava, i d'aquí n'ha sortit la seva extensa biblioteca actual. "Per què llegir un llibre si mentrestant te'n pots comprar quatre"?
í sobretot és una part d'algú que vol estar en una part d'algú altre. Compartir és un acte de valentia
ResponEliminaEnric,
Eliminasí, treure a fora l'interior en un llibre pot ser valent. Sincer ve de sencer.
I quan s'uneixen aquestes tres coses es voregen els límits de la perfecció.
ResponEliminaSílvia,
Eliminacom amb la Santíssima Trinitat!
Quan jo estava en la meua adolescència mon pare que en pau descanse em donava cinquanta pessetes, que serien hui huit o deu euros al mes i jo m'anava comprant llibres, era la única cosa que m'hi podia comprar mentre els meus companys i amics jugaven a les escurabutjaques o als "marcianets", i gràcies a eixa política d'estalvi de mon pare vaig anar fent-me una biblioteca que hui la major part d'ella ha quedat ca del meu germà, tot i que conserve els llibres de filosofia, lingüística i psicologia a ca meua. I t'ho deia perquè no només eren significant els llibres per a mi, no només eren per a "ésser" sinó que eren significat o part masculina, eren per a "tenir", jo tenia la sensació de possessió, de tenir alguna cosa i m'omplien la necessitat de ser i de tenir.
ResponEliminaHui li done gràcies a mon pare per donar-me tan pocs diners.
Una abraçada i dir-te que no hem de veure la vida com si volguérem canviar el passat, gràcies al nostre passat bo o roí hem creat el nostre present.
Vicent
Vicent, estic molt d'acord amb tu en aquesta última part.
EliminaEl meu pare era tan pobre que no podia tenir els llibres que anhelava, i d'aquí n'ha sortit la seva extensa biblioteca actual. "Per què llegir un llibre si mentrestant te'n pots comprar quatre"?
I sempre és bell, el llibre.
ResponEliminaAquest poema m'ha vingut després de la darrera entrada a l'altre bloc, el que és ple de llibres.
EliminaI sempre ens acompanya
ResponEliminaSí, Joana, mirar-me les prestageries de casa em fa feliç.
Elimina