En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 5 d’agost de 2012

Mena al sublim
d'escoltar les paraules
i emocionar-se.

Vibrar amb algú,
abraçar-lo molt llarg,
no em cal res més.

14 comentaris:

  1. Emocions a flor de pell, sentiments que esclaten en posar-los al paper. No ens cal res més, extrioritzar-los és tot un luxe!!!

    ResponElimina
  2. Vibrar amb algú, vibrar amb les paraules i emocionar-se! Jo tampoc necessito res més. Ai sí, aquest poema, m'agradat molt!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet són dos haikus! És com sóc jo i ja està.

      Elimina
  3. Eixa sensació és la de la unió de dos cossos, de dues ànimes diferents i que la vida tot i estar juntes apercebeix molt llunyanes. A mi em passa quan la meua dona em fa un massatge, en l'esquena o sent les paraules d'algun poeta i arriben a la meua ànima he arribat a plorar llegint alguns poemes o escoltant alguna cançò, això és per a mi el sublim o quan parle amb Déu tot sol, no em contesta, és clar, però tinc la sensació que no estic sol.
    Què algú, mon pare, una ànima eterna, etc. em protegeix, és sublim, no em cal més, si no fóra perquè al dia següent he d'omplir el plat, però ja hi demane.

    Una abraçada d'un amic que et comprén

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja s'entén, "no em cal res més", em refereixo al sentiment. Passa que els altres no en tenen prou amb una abraçada, i en això els homes sempre seran diferents a les dones.

      Elimina
  4. Però és proposar-ho, normalment els homes estem igual quan som fadrins, pensem, i aquesta el que voldrà és que a la primera nit o dia li "pegue tres seguits" i "jo no sé si podria fins i tot tenir desig o gaudi amb ella" però "m'abelleix d'abraçar-la i parlar-ne" "de l'amor" o de "tots dos".
    Creu-me, no ens coneixem fins que no hem viscut un munt, i amb el pas del temps sorgeix tot allò altre, creu-me!
    El que cal és estar allà estant ací, i a l'inrevés, no veure només amb els nostres ulls sinó amb els de l'altre. Ara, cal que es trobe l'home adient que hi ha de ben segur, no tots som uns eixits.

    ResponElimina
  5. I de ben segur que pensaràs, jo ho pensava també, que açò que et dic són coses de vells, mira des de l'altre i trobaràs la resposta, la certitud del que et dic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No vull mirar des de l'altre, que mirin els altres des de mi! "Empatia zero" en aquest cas!

      Elimina
  6. Hi ha abraçades com llibres sencers.

    ResponElimina
  7. Complicitat plena, Helena, què més podem demanar?, quin plaer més intens!.

    ResponElimina