En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 17 d’agost del 2012

De tornada de tot

Sempre em dic,
la propera vegada
no publicaré res,
deixaré d'estimar
les persones equivocades,
no llegiré més.
Com si fos possible.

22 comentaris:

  1. és impossible. Sortosament impossible.
    Dylan deia: Sempre hi ha algú que ho entendrà.
    Per tant, només que n´hi hagi un amb qui compartir allò que llegeixes, escrius, pintes o estimes (ademés de la teva pròpia satisfacció) passa de ser una feina ben feta a una feina molt i molt ben feta.
    Per cert, fent el cafè, distret en el calendari, he vist que demà és el teu sant. FELICITATS i moltes gràcies per escriure. Sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uf, no sé, potser algun dia em veuré obligada a parar! Tu tampoc has de deixar d'esciure.

      Gràcies per felicitar-me el sant oblidat (gairebé no em felicita ningú, en plenes vacances).

      Elimina
  2. Felicitats Helena, ja he vist, com sempre el comentari anterior i me n'he adonat que hui és el teu sant, jo no solc celebrar-los però no ve malament una felicitació, sempre, ho sé, dóna alegria, així doncs felicitats Helena.
    I dir-te que som lliures, però clar tenim límits, i podem deixar d'escriure, tot i que no ens sentaria a la llarga massa bé, però, per quina raó hem de deixar de fer una cosa que ens agrada? és com voler deixar de menjar o de dormir, a mi m'agrada; que hi ha qui dirà que sóc esclau del llit o del menjar, jo no m'en considere, sinó que considere el menjar, el llit o l'escriure com vells amics que m'acompanyen en el camí de la vida, i amb ells hi fruïsc, gaudisc i estime.

    Bé, et deixe per hui, que tingues un bon dia del teu sant i molts anys que el tingues!!!

    Un petó d'amic

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la felicitació, Vicent, és el 18 d'agost.

      Això que dius del menjar i el dormir seria com respirar. Però no sé per què fins i tot a vegades volem submergir-nos a l'aigua i deixar de respirar uns moments!

      Elimina
    2. Clar, de tant en tant el cos descansa de tanta salut i passem un dia sense dormir, o no mengem durant un parell de dies en casos greus o tenim una crisi de salut, el cos necessita descansar com l'escriptor que ha de descansar de tant en tant, amb una de les seues crisis de creació, o de massa creació.

      No és bo no donar-se un respir, en tot.

      Una abraçada des de Russafa

      Vicent

      Elimina
    3. Vicent,
      és que la monotonia s'ho carrega tot!

      Elimina
  3. Bon poema, Helena, molt bo per a la reflexió.
    No, no és possible. Cal comptar amb l'error (no sempre és nostre, compte amb les culpabilitats nocives) i assumir-lo, i així, juntament amb les belleses del dia, es van tancant les ferides que portarem sempre, potser ja sense dolor.

    ResponElimina
  4. Olga, sí que és veritat que les ferides deixen de fer dolor, però deixen marca.

    ResponElimina
  5. D'acord. Helena, si avui 18 també és el teu sant, et felicito de tot cor. M'agraden les celebracions, és un dia "nostre".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Olga! Ja no és el primer cop que em felicites. Molt ben trobat això del dia "nostre".

      Elimina
  6. Et felicite novament, ara sí, pel teu veritable dia.

    Una abraçada carinyosa des del barri de Russafa de València.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Vicent! Una abraçada des de Catalunya!

      Elimina
  7. Felicitats pel nom, per qui el porta, i per l'enginy que traspassa fronteres. Abraçades i petons!!

    ResponElimina
  8. Per molts anys, Helena. Encara que sigui amb retard.

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies, aquest any acaparo felicitacions!

    ResponElimina
  10. Ui, vaig tard... felicitats endarrerides. Aquest poema m'ha arribat moltíssim, potser perquè també sóc amant dels impossibles ;)

    ResponElimina
  11. je, je. M'ha agradat. És emotiu. Suposo que uns quants ens hi veiem reflexats.
    Com si fós possible.

    ResponElimina
  12. Res és més possible que l'impossible... com el teu llistat!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...