En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 21 d’agost del 2012

Contrasts

L'amor que mor amb el temps.
El que creix amb el temps.

El nen que vol ser més gran.
L'home gran que vol ser infant.

Cercar allò que és útil,
crear el que és bell.

Hi ha moltes diferències
en la semblança.


6 comentaris:

  1. aquest poema m'ha fet recordar una frase del gran Cohen en una cançó que es diu In my secret life i que vaig traduir ja fa temps
    Deia: El negociant vol que tu pensis que tot és blanc o negre.Dono gràcies a Déu que per mi això no sigui tan fàcil

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric,
      és veritat, he fet unes dicotomies que no són tan fàcils. És per entendre-ho jo. Sempre he cregut que hi ha un divorci entre bellesa i utilitat.

      Elimina
  2. Com si d'una casualitat es tractara estava jo parlant amb alguns companys de blocs dels contrastos, de les diferències entre el yin i el yang, entre l'home fred i l'home calent, entre logos i éthos, entre allò individual i allò col·lectiu, entre l'amo i l'esclau i parlàvem de que calia un punt d'encontre entre ambdós, sempre buscar els punts d'encontre abans que lluitar per guanyar en les diferències, els contrastos estan perquè cada individu és un contrast amb el que té al davant, ja siga son pare, sa mare o el seu germà amb el que ha conviscut tota la seua jovenesa, és igual, cada home és diferent a l'altre i en el contrat social de Rousseau, o en el llaç social més modern és on trobem els punts en els quals tots hi podem conviure, i cal crear-los, i no és un llaç social una manera de "baixar-se els pantalons" sinó que és un lloc comú entre la gent i tu, entre la gent i jo, entre tu i jo, entre tots. Possible? Sí, la vida sempre ha trobat llaços d'unió entre les persones i les coses.
    Els contrasts sempre hi són, però amb punts de connexió.

    Una abraçada calorosa des de València de

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vet aquí la gràcia, el punt de connexió entre els contrasts, Vicent! Però a vegades les coses no són en el mateix pla moral, i no es poden barrejar en absolut.

      Elimina
  3. Precisament en la diferència és on més ens reconeixem. Últimament fas uns poemes brillants!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets molt sàvia, Sílvia. Tu sí que fas comentaris brillants.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...