De totes les maneres mai no ens veiem, si de cas en fotografia, però mai no sabem com som i per això el nostre Jo no és nostre, es va fent amb l'inconscient col·lectiu, el Gran Altre, etc, l'aportació de pares, mares, mestres, amics, televisió, etc. I és l'altre normalment qui ens diu qui som.
Però també hi ha un termini mig en el que hi entrem nosaltres clar.
Jo ahir vaig fer un comentari, i veig que no es va penjar bé. Deia que m'agradava molt la idea d'aquest poema. Dues mirades que es creuen, m'imaginava dues persones assegudes cara a cara en un tren, com deia el Rafel. Les mirades poden ser sinònimes o antònimes, tot depèn dels ulls que les facin.
Avui m'has fet opensar en uns versor de fa molts anys... escrits per una gran Poetessa de Tortosa que es diu Maria Zoraida Burgos Mateu i que va ser mereixedora del I premi Mariur Torres de Poesia Ja no rercordo quin any potser el 1972? varem cantar amb l?ovidi Montllor a l'acte d'entrega dels premis. i vaig aconssegir aquell llibre preciós que encara tinc sempre voltejant-me pels papers... ---"I resultava tant punyeterament intel·ligent, que malgrat la llunyania dels records seguien vigents uns mites i un mon on podia ser encara un crim parlar evasivament de noies o d'ametllers en flor" No t'ho prenguessis malament he fora del contexte del poema que era una reivindicació de la poesia sociorealista , al qual vaig posar música i vaig cantar centenars de vegades... Tu de vegades em resultes tant punyeterament intel·ligent que em fàs fins hi tot una miqueta de por... o potser mes que por .Respecte .Si .Definitivament em fas molt de respecte.perque sovint ni t'atrapo...
Tu sí que em fas respecte!!! I la Maria Zoraida Burgos Mateu també. Tot i que la poesia sociorealista no és el meu fort. A mi m'agrada de "parlar evasivament de noies o d'ametllers en flor"...
El del tacte, per la gent que es puga seure i el de la vista, supose, tot i que hauràn d'estar en espill per a poder contemplar el mateix, oi?
ResponEliminaMolt original!
No em referia als sentits físics, sinó a la direcció de la vista. Sí que es troben en espill, però! És el que passa amb els sinònims.
ResponEliminaPotser podria ser també un viatge en tren amb bitllet obert.
ResponEliminaRafel, bitllet d'anada i tornada!
ResponEliminaDe totes les maneres mai no ens veiem, si de cas en fotografia, però mai no sabem com som i per això el nostre Jo no és nostre, es va fent amb l'inconscient col·lectiu, el Gran Altre, etc, l'aportació de pares, mares, mestres, amics, televisió, etc. I és l'altre normalment qui ens diu qui som.
ResponEliminaPerò també hi ha un termini mig en el que hi entrem nosaltres clar.
Salutacions
Vicent
Vicent, els espills fan una imatge que existeix, però no és real. Més val quedar-te amb la teva pròpia imatge.
ResponEliminaTot el dia que em ronda el teu poema pel cap. Com un lladre mirant-se una finestra oberta...
ResponEliminacantireta: millor que te'l treiguis del cap!!!
EliminaJo ahir vaig fer un comentari, i veig que no es va penjar bé. Deia que m'agradava molt la idea d'aquest poema. Dues mirades que es creuen, m'imaginava dues persones assegudes cara a cara en un tren, com deia el Rafel. Les mirades poden ser sinònimes o antònimes, tot depèn dels ulls que les facin.
ResponEliminaJo em referia a la vista sinònima, més que a la mirada, però també és bona la teva idea.
EliminaAvui m'has fet opensar en uns versor de fa molts anys... escrits per una gran Poetessa de Tortosa que es diu Maria Zoraida Burgos Mateu i que va ser mereixedora del I premi Mariur Torres de Poesia Ja no rercordo quin any potser el 1972? varem cantar amb l?ovidi Montllor a l'acte d'entrega dels premis. i vaig aconssegir aquell llibre preciós que encara tinc sempre voltejant-me pels papers... ---"I resultava tant punyeterament intel·ligent, que malgrat la llunyania dels records seguien vigents uns mites i un mon on podia ser encara un crim parlar evasivament de noies o d'ametllers en flor" No t'ho prenguessis malament he fora del contexte del poema que era una reivindicació de la poesia sociorealista , al qual vaig posar música i vaig cantar centenars de vegades... Tu de vegades em resultes tant punyeterament intel·ligent que em fàs fins hi tot una miqueta de por... o potser mes que por .Respecte .Si .Definitivament em fas molt de respecte.perque sovint ni t'atrapo...
ResponEliminaTu sí que em fas respecte!!! I la Maria Zoraida Burgos Mateu també. Tot i que la poesia sociorealista no és el meu fort. A mi m'agrada de "parlar evasivament de noies o d'ametllers en flor"...
Elimina