En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 19 d’agost del 2012

Scrapbooking

La durada del record,
com un àlbum de retalls.
L'estructura i l'ornament,
el que és vida i els cristalls.

12 comentaris:

  1. El paper pot resultar més fort que els ornaments, cal pensar en el seu poder.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Olga, el paper de les fotografies a vegades volen que l'ofeguin els ornaments, això no m'acaba d'agradar.

      Elimina
  2. El meu scrapbooking personal són els meus poemes, escrits i contes, tot i que vaig perdre per un pagament el 99 % d'ells i em vaig quedar una mica orfe, o si més no em va donar una mala gana que em va portar a tornar a escriure i tornar a refer-los, un exemple és el conte que acabe de publicar, però els meus escrits són la meua vida o la meua història personal, en aquest cas, un llibre que tracta molt bé el tema de l'escriptura com ànima d'una persona es "la nàusea" de Jean-Paul Sartre i un dels llibres que més em van plaure i displaure alhora.
    Ara, des de sempre hem fet retalls de fotografies i hem posat els nostres escrits en carpetes i diaris per enrecordar-nos del que som, en certa manera hi ha un 30 % de la població o potser molt més que ho necessitem.

    Una forta abraçada el dia de la ressaca del teu aniversari. Que et vaja molt bé el dia de hui tot i que hauràs passat uns bons moments el dia d'ahir i hui hauràs tornat a la realitat.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      veig que has vist que l'scrapbooking és com els poemes.

      Elimina
  3. Sí, clar, les fotografies, els poemes, els escrits, qui tinga llibres publicats o no publicats, fins i tot les nostres obres poden considerar-se una mena de scrapbooking, tot ho és, tot el que ens dóne una història personal i ens ajude a passar el temps de la millor manera possible fent-nos alhora una història.

    Vicent

    ResponElimina
  4. Són molt bons, Helena.
    Faig silenci.
    Has trobat el punt, el teu estil.

    ResponElimina
  5. És una barreja de crítica i poesia, a vegades! Moltes gràcies per l'elogi, però jo m'adono que no tinc un estil regular, i crec que millor així. Tu tampoc!

    ResponElimina
  6. No: jo diria que has trobat el punt d'equilibri que cercaves. Però l'equilibri sempre és inestable.

    ResponElimina
  7. Òndia, quines contradiccions. Diuen que la poesia és també una via de coneixament. Jo, d'aquí m'emporto la reflexió de la memòria (sí, jo també ho veig així) i l'estructura que forma vida.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igor,
      sí, m'agraden aquestes contradiccions. La poesia ha de fer savi després d'haver-la llegit. Veig que tu ja n'ets!

      Elimina
  8. Hi ha silencis entre versos més eloqüents que les estrofes senceres. I no duen farbalans.
    Jo vull ser sàvia...

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...