En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 24 de febrer del 2012

F1, F2

Contrassenya.
Cercar per codi de barres.
Google.
Préstec: t'ho endús o ho tornes?
PI, documents en trànsit,
cancel·lació de reserves,
reserves caducades.
Windows Vista, XP o 7,
pel WI-FI.
Ctrl + Alt + F12.

Un minicurset de la tècnica a la biblioteca.
El millor, el més gratificant,
el consell de lectura,
i trobar llibres i inspiració pels blocs.
I que la feina sigui el motor d'aquesta dèria,
tant com la dèria motor de la feina.

6 comentaris:

  1. Elena mai havia conegut a ningú tant coscient del seu propi aprenetatge.Si no et dones mai per satisfeta seras savia , molt savia , ja ho ets però ho seres encara molt més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai no se'n sap prou! M'animes molt amb els teus comentaris.

      Elimina
  2. Ai, quina mandra l'aprenentatge de cada dia: cada línia un petit esforç; cada documentació un gran esforç. No perquè tinguem més anys la vida ens perdona, no.
    I s'intenta explicar-ho en un poema, com tu fas, deixant constància d'aquests passos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que totes aquestes xifres i lletres no hi tenen res a veure amb la poesia, però el contrast hi fa molt! És una feina més complexa que no sembla. I té moltíssimes coses bones.

      Elimina
  3. La dèria d'aprendre és una de les dèries més enriquidores, et fa sàvia i també rica. I si a sobre ets conscient del procés i que mai no se'n sap prou, ja ho tens gairebé tot :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La dèria d'aprendre crec que s'acabarà amb aquest bloc! No puc ser bona amb tot!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...