En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 16 de febrer de 2012

Essència i accident


Un dia, una vida
sense escriure,
és com una casa
sense llar de foc,
una finestra sense flors,
una muntanya
que no és nevada.
La buidor
l'arrossegues
i no saps per què,
fins que el poema
se't fa clar.
El que dic
és obvi,
però em sembla
que no per tothom.

4 comentaris:

  1. No tinc llar de foc ni flors a la finestra però no em puc imaginar un dia sense escriure ni llegir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les flors a la finestra és per no dir el sol o les estrelles, molt vist. La llar de foc és per mi una metonímia per parlar dels que no tenen llar. La neu té el sentit literal!

      Elimina
  2. A mi em passa el mateix. Hi haurem de posar flors. O bé un llibre, tant se val.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al capdavall les flors a la finestra seria una imatge de la poesia. Tampoc m'agraden les cases sense llibres!

      Elimina