En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 10 de febrer de 2012

Coloms

Diuen que són
les rates de l'aire,
que no els donem menjar.
Em costa d'entendre
que allò que vola
sigui al mateix nivell
que allò que prové
de les clavegueres.

El ratolí de l'ordinador,
el Mickey Mouse,
són una domesticació
d'aquesta realitat,
tot és fet perquè
els nens no pateixin,
tot ha de passar per l'empatia.
Girant-nos en contra dels coloms.

6 comentaris:

  1. De petita m'agradava molt donar-los de menjar. No entenia perquè la gent els odiava tant i a la meva ciutat els paraven trampes per matar-los. Però també hi ha columbòfils, que els crien i els entrenen com a missatgers. Els coloms també mereixen passar per l'empatia, ui tant.

    ResponElimina
  2. A mi també m'agradava de donar-los de menjar. La meva àvia encara no entén que no se'ls hi pugui donar pa.

    ResponElimina
  3. Veig els coloms com es banyen cada dia a la basseta del Passeig; estiren les ales amb gust i es remullen per tot arreu, cosa que no es pot dir de moltes persones. Són nets, aeris, amorosos, i està bé que tinguin un poema dedicat a ells.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada això de "nets, aeris, amorosos": no tothom té el privilegi de volar!

      Elimina
  4. Jo també els veig, Helena i en cada moment em transmeten sensacions diferents.

    Gràcies per compartir

    ResponElimina