En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 3 de febrer de 2012

Saviesa

Com una dona que teixeix
estirant d'un cabdell
alhora que el seu gat
desfila el jersei
tot fent-lo desaparèixer.
Com una Penèlope teixint
i desteixint,
com un escriptor escrivint
i reescrivint.

Construïm, amb el progrés,
el que el passat o la natura
s'ocupa de negar.
És de savis fer-los cas.

4 comentaris:

  1. És de savis fer-los cas, però no del tot ni sempre ;)

    ResponElimina
  2. Sílvia: estic d'acord amb tu, però no em cabia en el poema!

    ResponElimina
  3. Com Sísif, ens esmercem en un esforç inútil. Però no ens queda una altra sortida per ser que caminar, i caminar per poder ser.

    ResponElimina
  4. Eduard: exacte, com el mite de Sisif. A vegades el passat, l'inconscient, va totalment en contra del que hem aconseguit amb el progrés. Però cal conviure amb tots dos.

    ResponElimina