En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 2 de febrer de 2012

Pas zebra


Inici i final,
blanc i negre,
llum i foscor,
empatia i abstracció,
clàssic i barroc.

El terme mig,
la síntesi,
sempre
inaferrable,
invisible.

[seguint Elfreelang]


Per a la roda poètica febrer 2012
Itineràncies poètiques

9 comentaris:

  1. L’aurea mediocritas, un estat de tranquil•litat i equilibri cobejat per molts i tantes vegades, com molt bé diuen els últims versos d'aquest poema, «inaferrable, invisible». Costa molt plantar-se al mig d'un pas zebra!

    ResponElimina
  2. Una visió molt simbòlica d'aquest pas de zebra. Enhorabona per la teua capacitat d'abstracció i relació.

    B7s

    ResponElimina
  3. Gràcies, Joana. Sempre estic fent història de l'art, fins quan faig poemes.

    ResponElimina
  4. Sílvia: molt bon comentari! No sabia això de l'aurea mediocritas.

    ResponElimina
  5. T'esquitlles, zebra,
    per l'herba, pels colors
    tan cobejada.

    ResponElimina
  6. M'agrada molt el teu poema, Jordi! No en puc fer cap més a l'alçada. Es complementa molt bé amb el meu, de fet. Aquests dos poemes sí que farien goig... ho sento, és que em fa molta il·lusió!

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies, Jordi! El teu, millor.

    ResponElimina