En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 23 de febrer de 2012

Banda sonora

A la meva feina
no hi ha fil musical,
i en aquesta època de l'any,
quan tornes de berenar,
encara és de dia,
que veus pels finestrals
quan aixeques la vista.
L'únic fil que m'agrada de seguir
és el dels meus pensaments,
els meus poemes.

6 comentaris:

  1. Segur que els teus pensaments també tenen banda sonora, com el ritme dels teus poemes. Quina sort tenir finestrals a la feina, jo hi tinc un finestró que em roba el dia...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La música és com la tele, m'avorreix sobiranament, m'avorreix la seva omnipresència.

      Elimina
    2. Uf, a mi tampoc m'agrada que sigui omnipresent, valoro molt els silencis, però tampoc no em sé imaginar gaires dies sense música.

      Elimina
    3. Jo sóc ambivalent: considero la música l'art més elevat alhora que l'avorreixo. Potser és per això, per la seva banalització.

      Elimina
  2. Cada cop, me n'adono, em torno més com tu. valoro més el silenci i cerco menys la música. De fet, sempre he preferit seure i ESCOLTAR la música, però a falta de temps per fer-ho, simplement la sentia de banda sonora. Ara, cada cop em plau menys fer-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots ho fem, d'escoltar la música de fons, un moment o altre. Diuen que escoltar una gravació és com escoltar un partit de futbol en diferit!

      Elimina