En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 1 de febrer del 2012

Dualitat

Si la moneda pot caure
tant de cara com de creu,
el semàfor és
tan obert com tancat,
la llesca amb mermelada pot caure
de qualsevol cara
i els humans podem ser
XX o XY,
per què certes coses
són sempre creu per a mi.

5 comentaris:

  1. Potser perquè el jo poètic en "certes coses" no deu girar la moneda per a descobrir-hi la cara oculta. La dualitat sempre hi és, sigui visible o no, encara que aquest poema jugui a amagar-la en els dos versos finals.

    ResponElimina
  2. Sílvia: et prometo que sempre és creu, deu ser una moneda trucada, que les dues cares són creu sempre!

    ResponElimina
  3. No s'hi val! Si la moneda és trucada és que hi ha un engany que s'ha de descobrir amb temps i paciència ;)

    ResponElimina
  4. Doncs si el que has triat és creu et felicito :)...i si no fos aquest el cas...play again!

    ResponElimina
  5. Sílvia: amb massa paciència que s'ha de descobrir.

    Rafael: "a vegades encara que es perdi es guanya. Existeixen les victòries de l'esperit". M'ho has fet pensar!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...