En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 18 de febrer del 2012

Ars longa, vita brevis


Sigues constant,
però defuig la monotonia.

Viu el present
des de la memòria
i anticipant-te al futur.

Camina sempre,
i si cal neda.

L'excel·lent pot escaure's
qualsevol dia,
estén la teranyina.

La felicitat pot ser en un instant,
però omple tota una vida.

13 comentaris:

  1. Fórmules de gran saviesa, sorprenents en una persona tan jove.
    La felicitat és sempre un instant, però ens pot empènyer constantment en el nostre caminar (o nedar :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uf! No tan jove!
      M'agrada molt això que dius, com sempre!

      Elimina
    2. He pensat el mateix, són consells molt savis. Sobretot m'ha entrat el de "camina sempre i si cal neda".

      Elimina
    3. És la meva versió del "Camina sempre, no tinguis por" dels Gossos!

      Elimina
  2. Sàvia si. això em vas semblar , callada i savia discreta i molt intel·ligent. Arribaràs molt amunt, Elena ho portes escrit als mots, que la teva sàvia humilitat t'acompanyi sempre .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com ho saps, que sóc callada?
      Se'm cau la baba amb els teus elogis!

      Elimina
    2. Que et caigui la baba es permes.( en privat) . Però que et pugi al cap no es permés ; Si deixes que els elogis et pugin al cap , els follets de l'escriptura t'abandonaran , diran bah!! aquesta ara es creu que es "algú" perque l'hi em donat una miqueta de regalèssia.... Oi que m'entents?

      Elimina
    3. Provo de prendre'm les coses bones igual que les dolentes. De tot s'aprèn!

      Elimina
  3. Excel·lents consells de vida, Helena.

    La felicitat és una rara au, però quan arriba tots volem que es quede....Ah, però no és possible perquè ve i va quan li plau. Algú sap com fer perquè es quede?

    El teu poema dóna bones orientacions per a açò. Provaré...

    Una abraçada
    Ana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic orgullosa que les meves paraules t'orientin!
      Una abraçada.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...