Són unes festes alegres
o més aviat tristes per alguns?
És el Nadal espiritual
o bé materialista?
La calor de dins de casa
ja pot amb el fred de fora?
Les coses convencionals, a voltes,
no es carreguen allò autèntic?
Per què el Nadal vol ser tan dolç
i la vida roman tan cruel?
[inspirat en un poema de W. H. Auden, Oh, tell me the truth about love]
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaFusta, et travesso!
ResponEliminaI dolçament entro, alegre,
dins la nit freda.
La fusta és tot allò dens, eixut, com "the wooden prose", eixut com la nit freda que malgrat tot travesses amb l'alegria del Nadal. Un haiku molt inspirat, no sé si gaire pel meu poema!
ResponEliminasobre el nadal no sabria dir-te... ara, ganes de sentir paraules que diguin la veritat sempre... moltes :)
ResponEliminaNúria: d'això es tracta, de dir o d'acostar-se a la veritat.
ResponEliminaTornem-hi:
ResponEliminaFusta, et travesso!
I ben dolçament entro
dins la nit freda.
PS: coi de mètrica! (sóc molt pesat)
Com a musa nadalenca que ets, el haiku s'inspira en el teu poema. Bon Nadal.
ResponEliminaGràcies, Jordi! La mètrica i el sentit perfectes! Bon Nadal un altre cop.
ResponElimina