En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 12 de desembre de 2011

Les capes

Com una onada rere l'altra,
un full que es plega sobre l'anterior,
un esglaó rere un altre,
o una pinzellada correctora,
la teva vida et porta a reeixir.
Com l'estudiant que vol excel·lir,
i quan ha acabat
torna a començar.

7 comentaris:

  1. Les ones, com la vida en un "crescendo" sense fi on els límits no són més que la frontera per un nou començament...et felicito per aquest bloc transmet il.lusió. :D

    ResponElimina
  2. Rafael: el teu comentari val per tot el poema, com sempre hauria de ser.

    Jordi: ets molt benvingut.

    ResponElimina
  3. Helena, ja hi sóc ací!!! Un poema molt ben trenaat. Enhorabona!!!

    ResponElimina
  4. Em trec la capa
    i àdhuc la vida esmeno
    si els plecs s'esfullen.

    ResponElimina
  5. Et treus la capa: tot i que alhora no deixes de corregir la vida, amb els plecs que s'esfullen de fets servir.

    No sé si va per aquí, m'ho poses ben difícil! M'agrada que facis una segona capa sobre aquesta entrada.

    ResponElimina
  6. T'haig de dir tres coses, primerament l'important, meravellós poema, quan tot acaba tot torna a començar i, com que veig, em passa a sovint, no només amb tu, que el meu discurs comença a molestar-te i com que t'aprecie et mantindré en els favorits i et seguiré llegint tot i que no et comentaré i la tercera que és un nou començament per a tu, hi ha un llibre de Hermann Hess en que un amic es mig encanta amb l'altre però arriba un moment que és l'hora de partir, com en el teu poema per fer un nou camí.

    Una abraçada i si Déu vol ens tornarem a comentar i tornarem a xarrar, t'aprecie en el que vals, ets una gran dona i una gran escriptora, però tot té els seus descansos o finals, Déu dirà.

    Una abraçada des de Russafa amb estima

    Vicent

    Ah i t'he le posat en el primer dels teus poemes per si se't passa.

    ResponElimina