En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 18 de desembre de 2011

Ofici i vocació

Ca sense llar,
més fidel que mai.
Talent que no és de franc,
gran vocació.
Feina que et pren el temps,
obra important.

El dolor d'estimar,
el dolor per crear.

20 comentaris:

  1. Sense cap dubte el dolor ajuda a crear, el dolor d'estimar o de patir per els que t'estimen ens obre portes que quan estem serens romanen tancades, ben custodiades, ordenades,poc volgudes...
    Pateixo per aquest ca, amic, fidel, bo de natural, que ara sense casa ni amo que el toqui és més fidel que mai potser pensant que ha fet quelcom malament i que així podrà redimir-se i retornar a casa.

    ResponElimina
  2. En treus molt de partit, dels meus poemes, Rafael.

    Un ca abandonat no vol tornar a casa, en vol trobar una altra, crec.

    ResponElimina
  3. Un ca abandonat el que voldria es morir-se de pena, però no sap com fer-ho.

    ResponElimina
  4. Un ca abandonat és una imatge duríssima de la misèria d'aquest món.

    ResponElimina
  5. ...el títol té un quelcom "love and prejudice" :)

    ResponElimina
  6. M'agraden les dicotomies! M'inspiro en Kafka, que no va fer la carrera ni la feina que eren la seva vocació.

    ResponElimina
  7. Té set el ca,
    i són lluny les deus clares.
    El camí és d'aigua.

    ResponElimina
  8. pobre ca!
    sol s'endinsà
    en el camí d'aigua
    tot buscant les deus clares
    pobre ca,

    ofegat no va trobar
    les deus clares...
    deixat de la de déu i del home.


    Jordi...crack

    ResponElimina
  9. Bona improvització, Rafael. Sou uns cracks tots dos. I el teu poema mètricament impecable, Jordi!

    El camí és d'aigua però no pas neta com la de les deus.

    ResponElimina
  10. Alyebard: però si tu fas uns poemes fantàstics!

    ResponElimina
  11. Quan tinc el dia,
    quan el llindar del dolor diu prou.
    Llavors, només llavors, brollen
    paraules sense solta ni volta, una darrera
    l'altre.
    Un dia potser,
    en seran poemes.

    ResponElimina
  12. Aquest és un dia d'aquests, Alyebard, molt brillant!

    ResponElimina
  13. Gràcies, Helena. Avui fa molta calor i al ca sempre li va bé d'estar-se una estoneta a l'ombra.

    ResponElimina
  14. Quanta ironia, Jordi! Això del ca només és a finals de gener, no pas ara!

    ResponElimina