En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 29 de desembre de 2011

Plató

Un paisatge sense torres elèctriques ni anuncis.
Una vista sense xemeneies ni fum.
Una llar sense televisions ni cables.
Un sofà confortable i antic.

El progrés no vol progressar,
sense additius ni conservants,
però també voldria tornar a les cavernes.

6 comentaris:

  1. La caverna de Plató sempre m'ha semblat una exemplificació poc afortunada. Quan era xiquet i m'ho explicaven en classe mai ho veia prou clar: ¿i si bufava l'aire, qui veuria les ombres? A més, el mateix moviment de les flames distorsionava l'ombra… Bé, tot eren pegues. Millor un sofà confortable i antic, tens raó.

    ResponElimina
  2. vicicle: l'art no té cap necessitat de ser perfecte, inqüestionable, he llegit algun cop, i la caverna de Plató, que és una idea artística, tampoc. Un sofà antic no és pas la caverna, però certes actituds "progres" hi desenvocarien, a la llarga.

    ResponElimina
  3. Desembocarien, de boca que menja i també escup ;)

    ResponElimina
  4. Viure en carenes
    d'esglai, o en un cable
    ben allarada.

    ResponElimina
  5. Com "a bird on a wire" del Leonard Cohen. Prefereixo les carenes d'esglai de dia, el cable acollidor de nit. Per cert, no trobo enlloc la paraula "allarat" com no sigui en un poema de Joan Fuster que cantava Llach, Criatura dolcíssima. M'agrada molt el teu haiku, com a comentari-creació no pot ser millor.

    ResponElimina