En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 16 de desembre de 2011

Per crear

Fes servir la memòria involuntària,
troba allò que busques,
digues el que anaves a dir,
encerta el llibre a la prestatgeria,
i, sobretot,
recorda el primer amor.

14 comentaris:

  1. el de la cançó deia "music was my first love"...bé de fet en la creació sempre hi ha allò del amor...bé, no sempre...:)

    la memòria involuntària...aquesta i les paraules que s'escriuen soles...són grans aliades al menys per mi( fan feina i no demanen res ) ...ara són carn de psicoanàlisi:D

    dir el que anaves a dir...a vegades cal guardar-se quelcom amb un xic de sort ho oblides :)

    ...bé, aplicaré el consell...i...

    !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  2. Rafael: molt bo això de "music was my first love": què va ser primer, l'ou o la gallina?

    Suposo que la memòria involuntària es pot confondre amb l'irracional, però cal fer servir el cap abans d'acceptar una idea.

    A vegades és bo d'oblidar, i dir "devia ser una mentida".

    Gràcies!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  3. I sobretot, quan escriguis, revisa el que has escrit, poleix les teves paraules, treu allò superflu i extrapola els sentiments d'allò particular a allò general... com deia Imma Monsó... "escriure, escriure, escriure... per després esborrar, esborrar, esborrar... i quedar-te amb el que és essencial" :)

    Núria-nebuloses

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies pels consells, Núria, que jo no arribo ni a amateur!

    ResponElimina
  5. ostres, no volia pas que semblessin consells, sinó una mena de continuació del poema. Consti que jo també me'ls aplico sovint :)

    ResponElimina
  6. Ens has fet un bon regal de Nadal, Helena, amb aquest nou blog. Gràcies.

    ResponElimina
  7. Vicicle: és que el Nadal s'ho val! Ja veus que m'he inspirat en el teu poema, insuperable.

    ResponElimina
  8. Helena, l'acabo de posar a l'aparador de Facebook.

    ResponElimina
  9. Com deia Jordi Llovet, això de "guapo" acceptat i "tonto" no, no pot ser, perquè de guapos n'hi ha molt pocs, i de tontos molts!!!

    ResponElimina