El millor decorat

Niporepte 212 Lectures dins Relats en català

Lletres d'arena,
talment núvols al cel
i esquitxos d'aigua,
són imatge dels llibres.
És joliu de mirar-te'ls.

Helena Bonals


Amics, els llibres,
mai no ens deixen de petja.
Ens acompanyen
tant de nit com de dia,
com si fa sol o pluja.

Al mar o a la muntanya...

Carme Rosanas


Carícies al seu llom. Amb textures de pergamí vell a les tapes i de paper novell a l'interior.

Xavier Pujol


Amics que aconsellen,
guien i donen consol,
llibres per tothom.

Glòria Bosch i Morera

Rima que t'estima

Ets poeta, moriràs sense una pesseta.
Sempre que recites la felicitat invites.
Escriure a la xarxa, creativitat en marxa.
Fer l'amor: molt abans un poema d'amor.
La poesia la meva vida guia.
Per arribar al cor els versos són or.
No vull saber res de qui no entra en un vers.
L'amor pot tenir final, l'art és immortal.

I ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles

Imatge presa de la xarxa

Si et fa por de caure per l'escala,
no t'agafis a la barana.
Si vols comunicar,
pinta abstracte.
Si vols expressar-te amb llibertat,
escriu amb mètrica.

Qui escriu això
farà vint-i-cinc anys
que no s'agafa de la barana.
S'ha fet a si mateixa
en aquest temps, com explica
el poema If de Rudyard Kipling.

Escollir

MÜNTER, Gabriele
Niporepte 211 Camins dins Relats en català

Fet de contrasts,

a peu, aquest camí

et du al cel,

et du a les muntanyes.

Però cal no desviar-te.

Helena Bonals

M'atrau la llum
d'un camí amarat
de primavera
que per massa fressat
mai hauré de seguir.

KEFAS

El misteri de la meva negació

FACKEL Disco rojo dins La antorcha de Kraus

Voldria que em tinguessin telepatia,
que sabessin per què no vull quan puc
ni puc quan vull.
Per què no desitjo de ser respectable
però anhelo que em respectin.
Que el que més em sedueix
és que no vulguin seduir-me,
que necessito la timidesa
tant com l'atreviment.
He fet gairebé un miler
de poemes vessant tinta
sempre sobre el mateix.

Helena Bonals

Vols la vida que tu sents
quan revius la que no tens
i com Teresa va dir
vius a fora d'un sentir
que viu dins teu tot el temps.

KEFAS

L'edat de l'abstracció

Ser com Proust,
a la recerca del temps perdut,
del tresor anhelat.
Començar a escriure a llapis
quan la tinta s'acaba.
Començar a fer art
a l'edat de Kandinsky.
La poesia de qui escriu això
no és pas una flamarada
de joventut que no cala.
Prové de la infantesa
i cap a la infantesa torna.
Ha estat empresonada
massa temps.

Homenatge

La meva mare cuina molt bé.
La importància en el gust,
no pas en la presentació.
Jo sóc com ella.

La meva mare sempre deixa
el millor per al final.
End weight.
Jo també.

La meva mare no inventa,
només interpreta les receptes.
No em cal res més ben sovint.

La meva mare sap barrejar
dolç i salat.
Com el que dic amb com ho dic.

La meva mare em va ensenyar
a fer maionesa.
Jo provo de lligar sempre els versos.

El meu pare és molt important
a la meva vida, però ella també.