En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dimecres, 11 de gener del 2017
Microcrítica dos: Mirall trencat
Tots els que són junts no haurien de ser-hi,
i tots els que haurien de ser junts no poden ser-hi.
Helena Bonals
Canta el dolor
i es transmuta en amor
La inacabada
KEFAS
dilluns, 9 de gener del 2017
Microcrítica: Howards End
L'amor que creix amb el temps.
L'amor que mor amb el temps.
Helena Bonals
TEMPS D'H-AMOR-T
Comença amb l'ham
de passió i desig
i acaba amb mort
KEFAS
dimecres, 4 de gener del 2017
Deixant rastre
![]() |
| HOSPITAL ISERN , Josep Deixant rastre dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
Obrint-te pas,
com una cremallera,
vas endavant.
Passat en lluita,
i el futur per escriure.
Sempre a repèl.
Helena Bonals
Deixant que marca
l'espai per sobreviure.
Queden senyals.
Carme Rosanas
Al teu voltant
les onades del vers
que ara ens bressolen.
KEFAS
dimecres, 28 de desembre del 2016
Engrapada cap amunt
El mal romàntic és aquest: és voler la lluna com si hi hagués manera d'assolir-la.
Bernardo Soares (Fernando Pessoa)
![]() |
| KLEINE-TRABANT Queda't aquí una estona dins kleine-trabant |
Només amb l'art,
el que et fa transcendir,
ho tindràs tot.
"Queda't aquí una estona",
implores a la lluna.
Lluna Plató,
campanar aristotèlic.
Les mans es toquen.
Campanar amb paralluna,
vigila no t'enrampis.
Hi ha aquell moment
que deixes de cercar.
Has tocat dalt.
Eixint de la caverna
amb l'objectiu del cel.
dissabte, 24 de desembre del 2016
dimarts, 20 de desembre del 2016
Vinyes verdes
Un raïm, corbes del lirisme.
El dels seus grans, talment com versos.
Amb la pell dolça i els pinyols,
la realitat que fa nosa.
De tots els poemes llegits,
se'n desprèn el vi de l'intèrpret
i els nous ceps amb més poesia.
Les vinyes de tardor inspiren.
Fas servir plomes que es carreguen
amb tanta tinta de vi negre...
Certs grans de raïm no s'obliden
i embriaguen sols de llegir-los.
El mot VI és tan visual:
la copa amb què es pren i el seu peu.
Cal omplir de significat
el que molts no poden tastar.
dissabte, 17 de desembre del 2016
Ja fa força anys
![]() |
| Crea, inventa't, escriu: continua el relat dins Antaviana |
Una nit d'hivern vaig descobrir
una capsa entreoberta...
que continua així,
com un poema del qual
no trobo la darrera lectura.
Una nit d'hivern va començar
la meva primavera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...






