En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 11 de gener del 2017

Microcrítica dos: Mirall trencat



Tots els que són junts no haurien de ser-hi,
i tots els que haurien de ser junts no poden ser-hi.

Helena Bonals


Canta el dolor
i es transmuta en amor
La inacabada

KEFAS

dilluns, 9 de gener del 2017

Microcrítica: Howards End



L'amor que creix amb el temps.
L'amor que mor amb el temps.

Helena Bonals


TEMPS D'H-AMOR-T

Comença amb l'ham
de passió i desig
i acaba amb mort

KEFAS

dimecres, 4 de gener del 2017

Deixant rastre

HOSPITAL ISERN , Josep Deixant rastre
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Obrint-te pas,
com una cremallera,
vas endavant.

Passat en lluita,
i el futur per escriure.
Sempre a repèl.

Helena Bonals


Deixant que marca
l'espai per sobreviure.
Queden senyals.

Carme Rosanas


Al teu voltant
les onades del vers
que ara ens bressolen.

KEFAS

dimecres, 28 de desembre del 2016

Engrapada cap amunt

El mal romàntic és aquest: és voler la lluna com si hi hagués manera d'assolir-la.
Bernardo Soares (Fernando Pessoa)



KLEINE-TRABANT Queda't aquí una estona dins kleine-trabant

Només amb l'art,
el que et fa transcendir,
ho tindràs tot.
"Queda't aquí una estona",
implores a la lluna.


Lluna Plató,
campanar aristotèlic.
Les mans es toquen.
Campanar amb paralluna,
vigila no t'enrampis.


Hi ha aquell moment
que deixes de cercar.
Has tocat dalt.
Eixint de la caverna
amb l'objectiu del cel.

dissabte, 24 de desembre del 2016

dimarts, 20 de desembre del 2016

Vinyes verdes



Un raïm, corbes del lirisme.
El dels seus grans, talment com versos.
Amb la pell dolça i els pinyols,
la realitat que fa nosa.

De tots els poemes llegits,
se'n desprèn el vi de l'intèrpret
i els nous ceps amb més poesia.
Les vinyes de tardor inspiren.

Fas servir plomes que es carreguen
amb tanta tinta de vi negre...
Certs grans de raïm no s'obliden
i embriaguen sols de llegir-los.

El mot VI és tan visual:
la copa amb què es pren i el seu peu.
Cal omplir de significat
el que molts no poden tastar.

dissabte, 17 de desembre del 2016

Ja fa força anys

Crea, inventa't, escriu: continua el relat dins Antaviana


Una nit d'hivern vaig descobrir 
una capsa entreoberta...
que continua així,
com un poema del qual
no trobo la darrera lectura.
Una nit d'hivern va començar
la meva primavera.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...