En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 7 d’octubre del 2017

Fondre's


Amanyacs dins Relats en català

Tanta tendresa
és com l'arbust que creix
tot i la neu.

Helena Bonals


Amb els ulls closos
tendrament s'amanyaguen.
Ben junts avancen.

Xavier Pujol


L'anhel de fondre's
aigua pura de neu
dos esperits.

Carme Rosanas


A frec de pell,
i compassant les passes
units avancen.

Glòria Bosch i Morera


Com dues neus,
es fonen en un riu
de calidesa

Res tan a prop
com aquest gest llunyà
que fa palesa
la dolcesa que oneja
l'oceà de la vida

KEFAS

Passes a joc
Malgrat el fred caminen
D'escalf són u

Rafel

17 comentaris:

  1. Amb els ulls closos
    tendrament s'amanyaguen.
    Ben junts avancen.

    ResponElimina
  2. L'anhel de fondre'ns
    aigua pura de neu
    dos esperits.

    ResponElimina
  3. Una imatge preciosa, que dona peu a generar interessants associacions d'idees. Els tres haikus en són tres mostres genials. Gràcies a tothom!

    ResponElimina
  4. Somio, ben sovint, un tigre que volta per casa. I no sé si em fa por o me l'estimo. Però és veritat que el somio.

    ResponElimina
  5. A frec de pell,
    i compasant les passes
    units avancen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      Si t'he de dir la veritat, això mai m'ha passat. Sóc un "bitxo raro".

      Elimina
  6. Exquisits haikus que, al meu parer, exploren la idea mare de la imatge, tendresa que ens fon en la unitat del cosmos. M’atreveixo a fer dues aportacions

    Com dues neus,
    es fonen en un riu
    de calidesa

    Res tant a prop
    com aquest gest llunyà
    que fa palesa
    la dolcesa que oneja
    l’oceà de la vida

    ResponElimina
  7. El haiku, per la paradoxa entre les dues neus i el riu de calidesa, m'ha arribat molt, KEFAS. El "gest llunyà" és el que jo penso davant aquesta imatge en primer lloc, penso en la meva infantesa.

    ResponElimina
  8. Passes a joc
    Malgrat el fred caminen
    D’escalf són u

    ResponElimina
  9. La neu fa desitjable el caliu que ens espera,
    duran el llarg camí, el nostre cos és frontera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada moltíssim, Olga. El cos com a frontera, com a horitzó que mai s'atrapa.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...