En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 12 de juny del 2016

Malgrat la boira

HOSPITAL ISERN, Josep Pluja dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


Encasellada,
vida gris que destil·la
delicats versos.

Helena Bonals


Els versos ploren
atrapats en la reixa
llàgrimes d'aigua.

Mari Català


El bes humit
de la boira a la tanca
Malenconia

Anònim


Ferro fred de la reixa,
mires la vida  molla
i el cor se'n queixa.

Olga Xirinacs


Creixen les gotes.
Amb reflexos complets
de vida, els versos.

Carme Rosanas

16 comentaris:

  1. Molt bona la comparació: cada gota, un vers. En paper de quadrícula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      m'agrada molt això del paper de quadrícula! Ets insuperable.

      Elimina
  2. Els versos ploren
    atrapats en la reixa
    llàgrimes d'aigua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mari,
      m'agrada molt, però jo no ho veig com a llàgrimes, sinó com una cosa molt positiva, els versos m'omplen en la grisor quotidiana.

      Elimina
  3. M'agraden molt els dos haikus: el teu i el de Mari, perquè mostren dues maneres diferents d'encarar la mateixa situació, la grisor rutinària de la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Novesflors,
      Jo també admiro el haiku de Mari Català! Complementa el meu.

      Elimina
  4. La poesia esvaeix la boira més espesa.

    ResponElimina
  5. El bes humit
    de la boira a la tanca
    Malenconia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim,
      M'agrada molt aquest "bes humit/ de la boira", però us entesteu a veure-ho amb malenconia!:)

      Elimina
    2. Ferro fred de la reixa,
      mires la vida molla
      i el cor se'n queixa.

      Elimina
    3. Olga,
      m'agrada moltíssim això del "ferro fred", també "la vida molla". Però per a mi ni la imatge ni el meu haiku tenen connotacions negatives. No li demano res més a la vida (gris) que "destil·lar/ delicats versos".

      Elimina
  6. Creixen les gotes.
    Amb reflexos complets
    de vida, els versos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      estava esperant el teu haiku, i no m'ha decepcionat pas. Versos "amb reflexos complets/ de vida", com ha de ser!

      Elimina
  7. Jo en resto admirat. Que grans que sou, tots plegats! Un plaer llegir-vos, com encadeneu belles imatges i idees profundes a partir d'una foto esplèndida.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...