En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 2 de juny del 2016

Jo també he estat feliç

ARROYO BERMÚDEZ, José María Un llaurador revisant el reg del capvespre
dins Relats en català

Ara sóc rica.
He festejat el sol,
que ja es dissipa.

Helena Bonals


Cobro el salari
amb la millor moneda.
No l'estalvio.

Xavier Pujol


El sol em pinta
variacions de colors
cada capvespre.

Carme Rosanas


De sol sóc plena.
Al món no li demano
més gran fortuna.

Glòria Bosch i Morera


I tornaràs
a festejar el sol
en vindre l'alba.

Mari Català


El sol fa el cinc
en clau de sol.

Olga Xirinacs


Quan l'ombra creix
l'aire s'omple de pau
i el sol se'n va

Anònim


Som artistes
de vesprades roges
en fem collita.

Teresa Ribera


Gràcies per tantes
paraules, i tan sàvies,
cau de poetes.

KRT
a

17 comentaris:

  1. xavier pujol2 de juny del 2016, a les 20:00

    Cobro el salari
    amb la millor moneda.
    No l'estalvio.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals2 de juny del 2016, a les 20:24

    L'hauries de publicar a Relats en català!

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas2 de juny del 2016, a les 21:06

    El sol em pinta
    variacions de colors
    cada capvespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals3 de juny del 2016, a les 9:56

      Carme,
      jo parlo d'un únic capvespre, el de la meva vida!
      Te l'he pujat a dalt com es mereix.

      Elimina
  4. Glo.Bos.blog2 de juny del 2016, a les 21:30

    De sol sóc plena.
    Al món no li demano
    més gran fortuna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals3 de juny del 2016, a les 9:58

      Glòria,
      jo tampoc no demano res més. Però també recordo aquell vers de Shakespeare: "My mistress eyes are nothing like the sun"...

      Elimina
  5. Fent camí3 de juny del 2016, a les 9:06

    I tornaràs
    a festejar el sol
    en vindre l'alba.

    ResponElimina
  6. Olga Xirinacs3 de juny del 2016, a les 13:10

    El sol fa el cinc
    en clau de sol.

    ResponElimina
  7. Helena Bonals3 de juny del 2016, a les 14:19

    Olga,
    i ara fa el sis!

    ResponElimina
  8. Anònim4 de juny del 2016, a les 15:35

    Quan l’ombra creix
    l’aire s’omple de pau
    i el sol se’n va

    ResponElimina
  9. Teresa Ribera4 de juny del 2016, a les 16:13

    Som artistes
    de vesprades roges
    en fem collita.

    ResponElimina
  10. KRT5 de juny del 2016, a les 22:20

    Gràcies per tantes
    paraules, i tan sàvies,
    cau de poetes.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...