Mari Català, Potser sí, però les dues eixides alhora. Jo pensava en la decisió que va haver de prendre el nostre president. Tant el que va decidir com el que va deixar estar em semblen una bona i mala decisió. A vegades no hi ha escapatòria davant el mal, l'infern és inevitable.
Josep, les dues sortides possibles per al President no el beneficien gens! Què més voldria ell! Ara ens ve l'època que ser del seu partit serà tenir la lepra.
Dues eixides, com dos ulls. La mirada, cap a la llum.
ResponEliminaTu sí que tens dos ulls encarats a la llum, Xavier!
EliminaSi el combat fora amb paraules i no amb bales, les dues eixides portarien al cel.
ResponEliminaMari Català,
ResponEliminaPotser sí, però les dues eixides alhora. Jo pensava en la decisió que va haver de prendre el nostre president. Tant el que va decidir com el que va deixar estar em semblen una bona i mala decisió. A vegades no hi ha escapatòria davant el mal, l'infern és inevitable.
És cert que a vegades cap de les dues opcions sembla bona... Però alguna s'ha de provar... Perquè aturats no ens hi podem quedar.
ResponEliminaCarme,
EliminaPensar que víctima i botxí són el mateix és l'infern, diu Kundera. Pensar que no hi ha sortida també, crec.
Aquestes dues eixides han de trencar-se fer memòria i obrir les ales.
ResponEliminaUna Abraçada.
Olga i Carles,
EliminaJo no volaré mai, sóc com el Mr. Stevens de "The remains of the day".
Una abraçada.
Pessimisme que només beneficia a qui ja està en el poder.
ResponEliminaJosep,
Eliminales dues sortides possibles per al President no el beneficien gens! Què més voldria ell! Ara ens ve l'època que ser del seu partit serà tenir la lepra.
Una visió molt lúcida la teva d'una situació compromesa.
ResponEliminaGlòria,
EliminaNo faig bona poesia, només em desfogo.
Dues sortides i totes dues condueixen al mateix lloc. En realitat, no hi ha elecció.
ResponEliminaConsol,
EliminaMolt bona observació!
Mai no hem pogut, però, desesperar del vell vençut...
ResponEliminaRamon,
Eliminacom em captiva aquest vers d'Espriu!