En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 6 de juny de 2016

Política

HOSPITAL ISERN, Josep Sortint de l'església
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Ets en combat,
tan sols dues eixides.
Cap porta al cel.

16 comentaris:

  1. Dues eixides, com dos ulls. La mirada, cap a la llum.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu sí que tens dos ulls encarats a la llum, Xavier!

      Elimina
  2. Si el combat fora amb paraules i no amb bales, les dues eixides portarien al cel.

    ResponElimina
  3. Mari Català,
    Potser sí, però les dues eixides alhora. Jo pensava en la decisió que va haver de prendre el nostre president. Tant el que va decidir com el que va deixar estar em semblen una bona i mala decisió. A vegades no hi ha escapatòria davant el mal, l'infern és inevitable.

    ResponElimina
  4. És cert que a vegades cap de les dues opcions sembla bona... Però alguna s'ha de provar... Perquè aturats no ens hi podem quedar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Pensar que víctima i botxí són el mateix és l'infern, diu Kundera. Pensar que no hi ha sortida també, crec.

      Elimina
  5. Aquestes dues eixides han de trencar-se fer memòria i obrir les ales.


    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga i Carles,
      Jo no volaré mai, sóc com el Mr. Stevens de "The remains of the day".
      Una abraçada.

      Elimina
  6. Pessimisme que només beneficia a qui ja està en el poder.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep,
      les dues sortides possibles per al President no el beneficien gens! Què més voldria ell! Ara ens ve l'època que ser del seu partit serà tenir la lepra.

      Elimina
  7. Una visió molt lúcida la teva d'una situació compromesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      No faig bona poesia, només em desfogo.

      Elimina
  8. Dues sortides i totes dues condueixen al mateix lloc. En realitat, no hi ha elecció.

    ResponElimina
  9. Mai no hem pogut, però, desesperar del vell vençut...

    ResponElimina