En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 12 de juny del 2016

Malgrat la boira

HOSPITAL ISERN, Josep Pluja dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


Encasellada,
vida gris que destil·la
delicats versos.

Helena Bonals


Els versos ploren
atrapats en la reixa
llàgrimes d'aigua.

Mari Català


El bes humit
de la boira a la tanca
Malenconia

Anònim


Ferro fred de la reixa,
mires la vida  molla
i el cor se'n queixa.

Olga Xirinacs


Creixen les gotes.
Amb reflexos complets
de vida, els versos.

Carme Rosanas

a

16 comentaris:

  1. xavier pujol13 de juny del 2016, a les 10:32

    Molt bona la comparació: cada gota, un vers. En paper de quadrícula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals13 de juny del 2016, a les 11:30

      Xavier,
      m'agrada molt això del paper de quadrícula! Ets insuperable.

      Elimina
  2. Fent camí13 de juny del 2016, a les 17:53

    Els versos ploren
    atrapats en la reixa
    llàgrimes d'aigua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals13 de juny del 2016, a les 19:20

      Mari,
      m'agrada molt, però jo no ho veig com a llàgrimes, sinó com una cosa molt positiva, els versos m'omplen en la grisor quotidiana.

      Elimina
  3. novesflors13 de juny del 2016, a les 19:56

    M'agraden molt els dos haikus: el teu i el de Mari, perquè mostren dues maneres diferents d'encarar la mateixa situació, la grisor rutinària de la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals13 de juny del 2016, a les 20:19

      Novesflors,
      Jo també admiro el haiku de Mari Català! Complementa el meu.

      Elimina
  4. Glo.Bos.blog14 de juny del 2016, a les 0:06

    La poesia esvaeix la boira més espesa.

    ResponElimina
  5. Anònim15 de juny del 2016, a les 0:22

    El bes humit
    de la boira a la tanca
    Malenconia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals15 de juny del 2016, a les 10:01

      Anònim,
      M'agrada molt aquest "bes humit/ de la boira", però us entesteu a veure-ho amb malenconia!:)

      Elimina
    2. Olga Xirinacs16 de juny del 2016, a les 10:45

      Ferro fred de la reixa,
      mires la vida molla
      i el cor se'n queixa.

      Elimina
    3. Helena Bonals16 de juny del 2016, a les 11:30

      Olga,
      m'agrada moltíssim això del "ferro fred", també "la vida molla". Però per a mi ni la imatge ni el meu haiku tenen connotacions negatives. No li demano res més a la vida (gris) que "destil·lar/ delicats versos".

      Elimina
  6. Carme Rosanas16 de juny del 2016, a les 14:39

    Creixen les gotes.
    Amb reflexos complets
    de vida, els versos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals16 de juny del 2016, a les 15:09

      Carme,
      estava esperant el teu haiku, i no m'ha decepcionat pas. Versos "amb reflexos complets/ de vida", com ha de ser!

      Elimina
  7. KRT22 de juny del 2016, a les 0:47

    Jo en resto admirat. Que grans que sou, tots plegats! Un plaer llegir-vos, com encadeneu belles imatges i idees profundes a partir d'una foto esplèndida.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...