En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 14 de desembre del 2013

Comodins

No és veritat,
no, que val més un altre
que no pas cap.
L'amor és el teu dret,
tant com el teu gran deure.

19 comentaris:

  1. L'amor no s'hauria de poder substituir mai. Tens raó, quan estimes algú de veritat és impossible intercanviar-lo. Molt bo el títol!

    ResponElimina
  2. Sílvia,
    he fet moltes voltes al voltant del títol, que sempre deixo pel final. Em fa molta il·lusió que t'agradi!

    ResponElimina
  3. Sí, Helena, l'amor és un dret però també una manera en què la teua vida comença a florir, l'escriptura a delirar d'amor i a enlairar-se pels camins més foscos i lluminosos i comences a fluir, l'amor estic d'acord amb tu és un dret i un deure amb un mateix.

    Una forta abraçada Helena

    Vicent

    ResponElimina
  4. Quan el dret
    i el deure
    es fan l'amor...

    ai!

    no hi ha cosa més
    bonica al món.

    :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això que dius tampoc hi ha cosa més bonica al món, Ximo!

      Elimina
  5. Que l'amor és tot el que tenim, és tot el que sabem de l'amor... emily dickenson

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      jo crec que tot el que sabem de l'amor és l'emoció que tenim.

      Elimina
  6. Encara que aquest manament el proclami l'evangelista, penso que és extensiu a tota la humanitat, inclosos musulmans i els del PP: "Estimeu-vos els uns als altres". No té color de pell, el manament aquest. És irrebatible i taxatiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      sí que és irrebatible, però n'hi ha que encara no ho han entès.

      Elimina
  7. -"Te amo" - dijo el principito...
    -"Yo también te quiero" - dijo la rosa.
    -"No es lo mismo" - respondió él... "Amar es la confianza plena de que pase lo que pase vas a estar, no porque me debas nada, no con posesión egoísta, sino estar, en silenciosa compañía. Amar es saber que no te cambia el tiempo, ni las tempestades, ni mis inviernos. Amar es darte un lugar en mi corazón para que te quedes como padre, madre, hermano, hijo, amigo y saber que en el tuyo hay un lugar para mí. Dar amor no agota el amor, por el contrario, lo aumenta. La manera de devolver tanto amor, es abrir el corazón y dejarse amar."
    -"Ya entendí" - dijo la rosa.
    -" No lo entiendas, vívelo" - agregó el principito.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui hi ha que estimi així, Abel? De tan veritat que és, ningú no ho fa. De la mateixa manera que tothom parla malament dels altres quan no hi són. "Aprendre que tot és egoïsme, que tot és interès", deia Flotats.

      Elimina
    2. Helena,
      existeix el somni per l'utopia, petits intants de lucidesa!

      Elimina
  8. Comencem el dia somiant, Excelsa.
    Petits instants de lucidesa!!!

    ResponElimina
  9. Em sembla que em faré una cabanyeta per aquí, hi estic aprenent molt...gràcies :)!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...