He retornat a poques lectures jo, a fragments si, però la relectura del llibre sencer de fet recordo poques obres, alguna sí però, com ara El petit Príncep, Joan Salvador Gavina...
De vegades he sentit una malenconia immensa en rellegir un llibre per exemple que ja havia llegit en vida de mon pare, i és que el passat torna barrejat amb el record d'allò ja passat.
M'agrada! Aquest retorn del passat quan rellegeixo em fa sentir més en el present que mai. I encara més si llegeixo el poema en veu alta.
ResponEliminaSílvia,
Eliminallegir en veu alta és el que em feien fer a l'escola, a l'institut quan ho feia bé. Una experiència d'èxit!
He retornat a poques lectures jo, a fragments si, però la relectura del llibre sencer de fet recordo poques obres, alguna sí però, com ara El petit Príncep, Joan Salvador Gavina...
ResponEliminaJo torno a Forster, torno a Kundera, els llegeixo i els rellegeixo. Diu que n'hi ha prou amb estar familiaritzat amb pocs autors.
EliminaDe vegades he sentit una malenconia immensa en rellegir un llibre per exemple que ja havia llegit en vida de mon pare, i és que el passat torna barrejat amb el record d'allò ja passat.
ResponEliminaVicent
El passat torna sempre amb forma de records, Vicent! Amb la magdalena de Proust...
ResponElimina