En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 30 de setembre de 2013

Trobar tresors

De nit, amb cotxe,
i sense lluna.
Al tren, en una
parada sobtada .
Caminant sense
companyia,
tot perseguint la vena.
A la sala d'espera.
A la feina quan es fa feixuga.
Sempre a contracorrent,
augurant el passat,
recordant el futur.

16 comentaris:

  1. M'encanta! Sobretot els tres últims versos.

    ResponElimina
  2. Jpmerch,
    quan te n'has sortit, saps que te'n sortiràs. Ho saps inconscientment, però ho saps.

    ResponElimina
  3. Curiosos els dos últims versos; fan pensar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em fan pensar, Olga, no són gens gratuïts.

      Elimina
  4. La solitud de qui sap que se n'eixirà, amb la poesia, amb la vida, amb l'amor.
    Poemes que busquen a contracorrent i amb el sentit del corrent, tot alhora per a fer via, la vida.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      "amb la poesia, amb la vida, amb l'amor", exactament. Però, sense ser fet expressament, sempre o gairebé sempre a contracorrent.

      Elimina
  5. El tresor el tens dins! A mi també m'han impactat els tres darrers versos.

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies, Sílvia, el tresor, vosaltres!

    ResponElimina
  7. Tal com ja han comentat abans, els dos darrers versos molt ben trobats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. novesflors,
      sembla que he trobat un tresor en els últims versos!

      Elimina
  8. Helena, ja et vaig dir que qui sap rebregar els plecs del temps -Kronos, Aión, Kairós- com ho fas tu, "sempre a contracorrent, augurant el passat, recordant el futur", mereix la condició de Mestra en Gai Saber...
    I no em tornis a replicar que moltes gràcies i que fas el que pots!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      m'agradaria que aquests tres versos fossin sempre veritat, perquè almenys jo hi crec molt.

      Elimina
    2. Helena,
      a mi també m'agradaria estar impregnat d'intemporalitat, ancorat en un nadir on no hi hagués diferències entre el passat, el present i el futur, a contracorrent de tots els avatars.
      Ho vaig insinuar quan parlava del vent que torna, marxa, ve, se'n va...("que regresa, marcha, viene, se va...").
      Tornar abans de marxar, venir abans d'anar-se'n!

      Elimina
  9. Molt bona, la darrera frase (o vers), Abel!

    ResponElimina
  10. Fa temps vaig fer una vinyeta on vaig escriure: The present is the past dancing with the future.

    Per cert, jo també em declaro fan incondicional d'eixos últims 3 versos :)

    ResponElimina
  11. M'agrada molt aquesta frase en anglès, Ximo. Els meus tres versos són el resum de tota la meva vida.

    ResponElimina