En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 7 de setembre de 2013

Valdre la pena

Tants anys de temps perdut,
de treballar sense premi.
Però és aquesta bicicleta avariada
la que ara, amb la roda
del darrere de l'ofici
i la del davant de  la vocació,
et permet d'anar endavant.

16 comentaris:

  1. Això és el més important: anar endavant, el passat ja queda enrere... ja no hi és.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      és contradictori, però a mi m'agrada molt el passat.

      Elimina
  2. Val la pena seguir pedalant... No trobes, Helena?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      a mi m'agradaria de dur una bicicleta d'una sola roda, imagina't quina!

      Elimina
    2. Ai, Helena, no dono per a més: quina mena de bicicleta seria aquesta que tu em proposes que jo m'imagini?

      Elimina
    3. Com les del circ, no sé quin nom tenen! La roda de la vocació seria la meva.

      Elimina
    4. Força vocacional et trobo, Helena; em faràs adormir molt motivat...
      Bona nit, Excelsa!

      Elimina
    5. Helena, bon dia!
      Ha estat una nit plena de tormenta. Ha plogut de valent i se sentia tronar a la llunyania.
      T'he imaginat en mig de núvols, pedalant damunt d'un monocicle. Anaves ferma i decidida; i els records, en forma de llengues tempestuoses, estaven darrera teu volent-te atrapar.

      Elimina
    6. Abel,
      quantes coses imagines! Jo no he pensat pas res de tot això.

      Elimina
    7. Helena, sí, cert, cada persona és un món!

      Elimina
  3. No hi ha temps perdut, tot s'afegeix a l'experiència , enriqueix...i la vocació sap trobar com aprofitar-la...com fas tu !
    Bon diumenge, Helena !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí que es pot mirar com ho fas tu, Artur. Suposo que quan sembla que perdem el temps, en el fons sabem que l'estem guanyant.

      Elimina
  4. El temps va afavor nostre, Helena. M'agrada anar amb bicicleta, però de dues rodes, que no tinc gaire equilibri.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que sigui així, Sílvia. A mi també em costaria molt amb un monocicle! Però a vegades ho desitjo.

      Elimina
  5. Bona bicicleta, la que ens permet avançar gràcies a haver "perdut" el temps abans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona observació, Rafel! Perdre el temps a voltes és guanyar-lo.

      Elimina