En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 18 de setembre de 2013

Per a la Tardoral Poètica

Deix de tristesa
reflectit en el bell,
tardor, progrés.

[Dissabte, 21 de setembre, Verdú]

14 comentaris:

  1. Molt bona aportació! Massa brillant!;)

    ResponElimina
  2. Era més brillant l'original, però gràcies, Jpmerch!

    ResponElimina
  3. Helena, m'agradaria sentir-te'l dir, però no podré venir. M'agrada molt, tan senzill i tan potent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      quina pena que no puguis venir! Tu dissabte cap a les vuit desitja que reciti bé, si us plau!

      Elimina
  4. Estimada,

    tota bellesa té un deix de tristor. No roman en el present, només en el record, i si a més s'entela, encara és més fugisser. La tardor arribarà, i progressarem en la maduresa, cap al silenci de l'hivern, i la reflexió interior.

    Ets una Musa ;-) I sé que recitaràs bé... tots t'hi ajudarem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa molta il·lusió, repeteixo, cantireta! Em sembla que seran set i prou, de poemes.

      Elimina
  5. Quan l'Home crea omple, i quan emplena arriba a ser absurdament humà, massa humà, jo diria que trist o absurd, i és la bellesa portada als seus límits més sagnants de embafament que té això de trist i de embafador.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      a mi m'embafa i m'entristeix molt la música omnipresent.

      Elimina
  6. Tampoc seré allí per sentir-te'l. Suposo que en donareu notícies i comentaris. S'agrairan.

    ResponElimina
  7. Que vagi molt be, Helena, serà bell i serà tardor... trist, potser no! Petons

    ResponElimina
  8. Tardor, batega,
    t'escoltarem els mots
    els ulls als ulls.

    Fins demà, Helena!

    ResponElimina