En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 2 d’octubre de 2013

Língüística i poètica

Talment el triangle de Saussure.
El significant, la vida,
es recolza en l'amor i l'obra.

12 comentaris:

  1. Ui, Helena, em faràs anar per camins que tenia gairebé oblidats, haurem de desempolsar a Wittgenstein y Chomsky!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      Wittgenstein per què?
      La primera assignatura que vaig aprovar a la carrera va ser amb Saussure, jo sí que vaig per camins oblidats!

      Elimina
    2. Vas per camins oblidats, Helena?
      "...en mig de coses fosques
      i vides oblidades
      com aquest grill que canta
      dins d'un camí perdut." (Josep Carner)
      Wittgenstein per què? A veure si a poc a poc en treiem el entrellat:
      http://hum.unne.edu.ar/revistas/postgrado/revista2/14_micolich.pdf

      Elimina
    3. Ara m'ho llegeixo!
      Carner m'agrada molt.

      Elimina
    4. Em costa una mica d'entendre. Però m'he quedat amb el darrer paràgraf: el llenguatge com a "marca de identidad" però també "vehículo comunicativo". Amb "discursos válidos que preserven la riqueza de las variedades lingüísticas, presentes en todas las culturas".
      No sabia res de la importància de Wittgenstein, gràcies. Molt interessant: "la inexactitud de concebir a la lengua como sistema ya que la consideró insuficiente para describir la realidad".

      Elimina
    5. Sí, Helena, molt interessant: "la inexactitud de concebir a la lengua como sistema ya que la consideró insuficiente para describir la realidad", perquè "Die Grenzen meiner Sprache bedeuten die Grenzen meiner Welt" (El límits del meu llenguatge són els límits del meu món).
      Llavors, el significant, la vida, talment el triangle de Saussure, es recolza -com dius tu- en l'amor i l'obra, als límíts del llenguatge, perquè esdevenen pur pensament, pur sentiment, pura acció, indescriptibles!

      Elimina
    6. Oh, Excelsa, sento uns batecs que no es poden descriure amb paraules!

      Elimina
  2. Aquest triangle , si que val la pena fer-lo !
    Bon dia, Helena !

    ResponElimina
  3. Sí, efectivament, tot llenguatge, que ho és tot, tota realitat es basa en tres principis fonamentals, Freud en deia ego, superego i id, Plató d'una altra manera, els tres estaments de la seua ciutat ideal, Lacan allò imaginari, allò simbòlic i allò real, els indús Shiva, Visnú i Brahma, i els cristians la Santíssima Trinitat amb Pare, Fill i Esperit Sant, tot funciona amb tres potes com les taules, una taula no es pot sostenir amb dos potes, si més no necessita tres o quatre, el nus gordià de quatre caps o el nus borromeu de tres.

    Molt encertat això del triangle de Saussure, la comunicació és l'eina del llenguatge i no a l'inrevés.

    Una abraçada des de València

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      això de la Santíssima Trinitat, és ben bé així! I encara més això de les potes de la taula. La comunicació, l'eina del llenguatge, em sembla genial.

      Elimina