En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 1 de setembre de 2013

Quan baixa la tapa

Has passat anys
només amb el capoll,
després ha arribat la flor,
esperes de viure abans
que el fruit
no caigui al terra.

15 comentaris:

  1. Una vida pot ser molt llarga....
    però la excel·lència,és molt breu.
    com una flor !

    ResponElimina
  2. Quan baixa la tapa és que ha acabat.
    Perdó, no he pogut evitar-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jpmerch,
      és que possiblement en la majoria de casos no es pot tenir èxit fins després de mort, si és que en tens.

      Elimina
  3. S'ha de viure cada dia, hagi caigut el fruit a terra o no... i no perdre ni un moment!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      hi ha fruits que no podria suportar que caiguessin a terra. I encara més, flors que no voldria pas convertides en fruit.

      Elimina
    2. Crepuscle. S'acaba el diumenge,
      llarg i lànguid.
      Entreveig a l'horitzó
      com un paisatge ple de vida,
      de capolls, de flors i de fruits.

      Elimina
    3. Abel,
      tot té el seu encant, oi? Però jo em quedaria amb la flor.

      Elimina
  4. Tens raó, Helena, la flor, plenitud en mig del capoll i el fruit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clareja. Comença el dilluns,
      clar i curull.
      Entreveig a l'horitzó
      tot un paissatge ple de vida,
      de capolls, de flors i de fruits.
      I, oh, com floreixen les flors!
      'E lucevan le stelle,...
      E non ho amato mai tanto la vita!
      Tanto la vita!...'

      Elimina
    2. M'agrada molt aquest fragment d'òpera, Abel.

      Elimina
  5. El capoll, la flor, el fruit i la terra és el cicle de la vida i cada etapa és un prodigi, un miracle però l’instant present és l’etern, allò més real, assaborim-lo, delectem-nos, abandonem-nos als sentits. Tot és possible si deixem de pensar en el passat i el futur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Funámbulus,
      és veritat el que dius, però el Carpe Diem no m'agrada gaire, de totes maneres.

      Elimina
  6. Però Helena, et donaré el segon consell en la nostra ja llarga comunicació, no t'entossudisques en arribar, fes el camí, que caiga el fruit quan ell vulga, el capoll ja l'l'has passat, també la flor, ara vindrà el fruit, però ja et dic no l'esperes amb velocitat, amb impaciència, si no que l'has de deixar vindre amb tot el seu gust, passe el que passe i pergues el que pergues amb ell o sense.

    Una abraçada valenciana

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no sóc entusiasta del fruit, Vicent. Em quedo amb la flor.

      Elimina