En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 22 de setembre de 2013

Tardoral poètica amb la cantireta

Joan Abellaneda, Montse Aloy, Helena Bonals, Jordi Dorca, Alba Pifarré, Anna Pifarré i Joan Morros


Una tardoral gens fredolica, en un entorn molt rústic i maco, el de Verdú. Amb una Montse Aloy molt emocionada i acollidora. Uns poetes de molt nivell, i no ho dic pas per mi. M'hauria agradat de ser entre el públic, per gaudir encara més de les altres intervencions. El vídeopoema de l'Alba, per acabar amb un bon regust de boca. Il·lusió? Molta. Algun dia m'agradaria de fer un recital a Navarcles. A veure qui s'hi apunta!




37 comentaris:

  1. ¡Qué bo! Un bocinet de realitat. Així el món virtual és fa carn, i es fa proper.
    I la poesia sobreviu gràcies a trobades com aquesta. Sort!

    ResponSuprimeix
  2. M'agrada veure-us aquestes cares d'alegria i de poesia!

    ResponSuprimeix
  3. Em compraré un escafandre per venir a recitar a la Lluna, tocant a Navarcels/Navarcles. Ja m'hi pots comptar!!

    Estem radiants! ;-))

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. cantireta,
      serà possiblement el proper juliol, i crec que hi hauran més de cinc recitadors aquesta vegada. Compto amb tu, els que vam ser ahir si volem repetir, i dues o tres persones més. Si hem de ser masses jo m'esborro.

      Suprimeix
  4. Va ser un vespre genial! Em va costar dormir i tot! ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Alba,
      jo també trobo dificultat per dormir, tot plegat és massa!

      Suprimeix
  5. Esteu totes molt guapes, les xiques, dels xics no puc dir el mateix.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jpmerch,
      doncs jo els trobo molt guapos també!

      Suprimeix
    2. JP, m'afalagues. Dels altres no puc dir-ho...no ho sé ;-)

      Un petonet!

      Suprimeix
  6. Preciosa reunió de vells amics que han pres la xarxa per a començar una unió que ja la trascendeix.

    Vicent

    ResponSuprimeix
  7. Vau estar tots genials. Va ser una vetllada preciosa...

    Doncs a veure si m'hi compteu a mi també...

    Jo pensava que un dia en podríem fer una de poemes i respostes de poemes, com fem als comentaris o a les Itineràncies.

    No vull pas dir improvisats, vull dir preparats... seria ben maco.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Molt bona idea, Carme!
      Això s'ha de preparar amb temps. I m'hi hauries d'ajudar.
      Compto amb tu com a recitadora.

      Suprimeix
    2. Si t'agrada la idea, ja pot comptar amb mi per tot, per la preparació, pels poemes i per recitar també. I tant que sí!

      Suprimeix
  8. Enhorabona a tots ... m'encantaria!
    I gràcies una altra vegada Jordi ...

    Abraçada.

    ResponSuprimeix
  9. Gràcies, Helena. Apuntem-nos això que diu la Carme.

    ResponSuprimeix
  10. Alegria i poesia, un tàndem per contagiar!

    Felicitats, Helena.

    ResponSuprimeix
  11. Us vaig contemplar i escoltar des de l'última fila, vau estar genials!
    I tu, Helena, Excelsa!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Abel,
      quina sorpresa més maca vas ser!

      Suprimeix
    2. Helena,
      si fóssim al facebook, et posaria: 'M'agrada'. I sí, em va agradar molt haver assistit a la Tardoral i haver-te conegut a tu, personalment.

      Suprimeix
    3. Ostres, Abel! I això m'ho dieu ara? :DDDD

      Mira que marxar sense saber que hi eres... catxis, catxis, com m'hagués agradat conèixer aquest anònim admirador de l'Helena

      Suprimeix
    4. Carme, a la propera tornaré; encara que, com sempre -es el meu sinó-, seuré a l'última fila, anònim i discret...

      Suprimeix
  12. és veritat helena va ser genial i sempre un es queda amb ganes de repetir !!
    t'agafo prestades algunes fotos ! ;-)

    ResponSuprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...