En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 30 d’agost de 2013

Elecció

Les ciències,
tot el que es pot tocar,
les muntanyes, els rius, la mar.
Les lletres,
els núvols per sobre
els nostres caps,
els estels i el sol giravoltant.
Les humanitats humanitzen.

24 comentaris:

  1. Hi ha una ciència que ens porta cap a la destrucció. Potser hi haurà un altra ciència que ens porti cap a la salvació ? És pot humanitzar una espècie humana deshumanitzada ?
    La iniquitat humana escarbota a sota de l’arbre que es seca i la terra s’esquerda impunement. Ara per ara, només el cel és perfecte i aquesta terra és mesquina.

    ResponElimina
  2. Pretendre ser un humanista autèntic al segle XXI? Qui s'apunta?
    Aviso: És una vocació molt feixuga, plena de reptes, sempre al límit del que suposa la dimensió humana; i la seva condició!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      és una vocació tan feixuga com atractiva. "Ets poeta, moriràs sense una pesseta", però seràs ric del que més compta.

      Elimina
  3. Com en saps, Helena; ets Excelsa, i sàvia!
    Encara que... en això de morir sense una pesseta, la meva mare em deia que calia guardar sempre una poma per la set.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'humanista: guarnit el seu voltant amb una aureola afiligranada amb tot els ressorts i els itineraris de les Ciències i les Lletres; i les Arts, el Trivium i el Quadrivium; de la Història, la Sociologia i la Psicologia... També de l'Ecologia i la Hipòtesi de Gaia; i de la Física newtoniana, einsteniana i quàntica, i el que se'n deriva; i el que encara resta i tot allò que restarà...
      I amb tot aquest bagatge, llavors caldrà que el nostre humanista s'humanitzi ben humanitzat, i doni exemple. Perquè, sinó, de quina manera les Humanitats ens podran humanitzar, als humans?

      Elimina
    2. Dic: '... guarnit el seu voltant d'una aureola...'

      Elimina
    3. Uf! Un humanista per a mi és aquell qui excel·leix en humanitat, més que ningú altre, amb el que fa. No hi ha més volta de full, no deixaré mai de pensar així, les humanitats són l'únic que val la pena.

      Elimina
    4. Que consti que tinc una filla que ha estudiat Humanitats!

      Elimina
    5. Qüestió de matisos, Helena: del maximalisme al minimalisme.

      Elimina
    6. No t'entenc, Abel. Que sóc massa radical? És en l'únic tema que ho sóc, crec. A banda del meu puritanisme, que és veritat que és maximalista, la vida m'hi ha dut.

      Elimina
    7. Helena, potser resulta que aquí el radical sóc jo, que pretenc ser jo mateix i el contrari alhora, com deia Pessoa d'algunes persones.
      M'hauràs de perdonar si alguna em quedo fora de joc...

      Elimina
    8. Apa, acaba de passar un bon diumenge, humanista de pro!

      Elimina
  4. Tal i com es comporta la humanitat, no sé si és bo que alguna cosa ens humanitze.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jpmerch,
      la paraula "humà" té tantes connotacions positives com negatives. Jo em quedo amb les positives.

      Elimina
  5. Jo, Helena, sempre faig un nus entre la part més tangible com poden ser les ciències i la part més immaterial o etèria com la poesia o l'espiritualitat, a banda de la part simbòlica i amb aquest tres conjumine dèria amb fredor, calent amb fred, individu amb col·lectiu, home amb dona, etc.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      jo no puc fer com tu, les ciències no m'interessen.

      Elimina
  6. Complementar els dos vessants és la meva elecció, com el Vicent. "Les humanitats humanitzen", hi estic molt d'acord.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      a mi només m'agrada el que faig jo, art i literatura, no puc fer-hi res.

      Elimina
  7. A mi em fan respecte les ciències, de tan exactes, m'agrada més la maleabilitat de les lletres, però també intentem que siguin el més exactes possible, oi? Encara que parlin del que no es pot tocar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma,

      m'agrada molt això que dius, jo m'hi esforço, a fer objectiu l'art.

      Com diu la cançó, "Can't live when living is without you" (en "you" posa-hi l'art i la literatura).

      Elimina