En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 12 de setembre del 2013

Món interior

Un quadre, un lloc
on fer volar la vista.
La finestra, un punt
on orientar el teu escriptori,
la teva cambra pròpia.
Tota terrassa,
a mig camí entre terra i cel,
entre ploma i paper.

24 comentaris:

  1. Els teus versos orienten a un ordre....
    i els desordenats , com s'ho fan ?? ; )
    Bon dijous, Helena !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      però si jo sóc molt desordenada, o això diu el meu pare! No entenc quin ordre hi veus, en els meus versos. Provo de ser creativa i prou.

      Elimina
    2. ...diguem "orientatiu" doncs...; ))

      Elimina
    3. No t'entenc pas, és positiu o negatiu?

      Elimina
    4. No hi ha res de negatiu, Helena, en els teus versos !
      avui no m'explico gaire bé hehehe

      Elimina
  2. Un quadre, un lloc
    on fer volar la vista.
    Un petit món immens
    a l'interior
    fluir de mots
    o de núvols liles...

    Deu ser fantàstic poder escriure ordenadament... però no sé com es deu fer.

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. Si Kant fos viu crec que ja no escriuria la Crítica de la raó pura!
      Per què et costa?

      Elimina
    2. No ho sé Helena, jo m'esforce però...;)

      Elimina
  4. Jpmerch,
    tot el poema és un anar de dins, del món interior, a l'exterior. Primer al quadre de la paret, on fer volar, deixar anar la vista de la imaginació; després cap a la finestra; finalment cap al cel, des de la finestra o balcó que és entre la terra, la casa, i el cel que l'envolta. La ploma seria com aquest cel, amb la tinta blava que conté, el paper allò material que la ploma omple. El poema seria en l'instant que la ploma encara no ha tocat el paper.

    Aquesta és la meva autointerpretació!

    ResponElimina
  5. Has descrit les sensacions que tinc moltes vegades quan em poso a dibuixar :)

    ResponElimina
  6. Sí que veig ordre. O ideal. O més aviat el "desig de". L'espai és ideal, el món interior ho és. ¿Seria possible crear des d'un món perfecte? Crec que no, i com que tu fas aixecar poemes, dedueixo el desordre.
    Disculpa si derrapo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que misteriosos sou! Faig poemes perquè em fa feliç. Perquè ja en sóc, per ser-ne més. No tinc necessitat de ser ni imperfecta ni perfecta per crear!
      No derrapes pas, de totes maneres!

      Elimina
  7. Món interior i món exterior, un bell contrast que dóna molt de joc.

    Vicent

    ResponElimina
  8. Excel·lent descripció del lloc de treball on trobar la inspiració.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafel,
      doncs sí, ara mateix hi sóc! Però també m'inspiro a d'altres llocs, crec que en faré un poema!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...