En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 20 de setembre del 2013

Lliure albir

Davant de casa
tots els arbres giren
cercant el sol.
També el que escric és fruit
de l'esforç per la llum.

12 comentaris:

  1. Cercant la llum
    s'arrengleren els mots.
    Els versos ballen
    i fan una rotllana.
    Mà amb mà tu i el vers.


    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt maco, Carme! Ets una gran improvisadora. M'apunto a la rotllana!

      Elimina
  2. Els arbres volen Ser, busquen la llum, la vida, que els fa per uns moments Ser com els déus, tenir vida, l'únic tangible que podem comptar amb certesa.

    Una abraçada carinyosa des de València

    Vicent

    ResponElimina
  3. L'esforç, de vegades, és recompensat quan trobem un poema tot il·luminat com si fos lluna plena.

    ResponElimina
  4. Sempre anem buscant llum, per als que ens llegeixen i per a nosaltres mateixos, quan ens atrevim a "embrutar" un full en blanc.

    Salut :)

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...