En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 26 d’agost de 2013

Obre la tanka

Polsim fet gran,
bellesa sublimada,
passat etern.
Lliga't a aquest estel,
deixa anar la finestra.

12 comentaris:

  1. Versos plens d'enigma aquests, Helena. Fan com si a cada bategada del meu cor es produís un big bang i naixés en mi un nou univers!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      m'ha sortit així! Els tres primers versos parlen dels meus tres altres blocs. Els dos últims parlen de lligar-se a una cosa etèria, a través del cordill, i alhora d'alliberar la finestra, el marc que sol contenir la vista.

      Elimina
  2. Helena,
    ho relates com si recreesis tot un univers, teu; un univers ple de màgia que transcendeix a qui et contempla, a qui t'escolta i a qui et llegeix.
    Ditxós aquell... oh Excelsa, tu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      estic molt acostumada a interpretar, fins i tot a interpretar-me!

      Elimina
    2. Plenitud total, la teva!

      Elimina
    3. Això de "Ditxós aquell..." m'afalaga!

      Elimina
  3. Trobo molt bo el títol i la manera com has convertit el títol dels blocs en versos.

    ResponElimina
  4. Perquè ho expliques en els altres comentaris però crec que per un argonauta aquest poema seria indesxifrable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'he passat, Funámbulus! És difícil de mantenir l'equilibri. Em sembla que ho he resumit massa. Una experiència més.

      Elimina
  5. Cal obrir sempre una miqueta les tanques de la repressió, que no vol dir deixar de fer sinó com si diguérem oblidar un sentiment, i això, que ens ix per una finestra, o ens entra el sentiment si l'oblidem, així que cal sentir-lo de la millor manera possible, sense que ens faça mal, és a dir, fruint-lo.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      sí, cal obrir les finestres de tant en tant.

      Elimina