En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 12 d’agost del 2013

Diferències

No te n'oblides
d'aquell llamp, ni del lloc
on s'encabia.
N'eres molt conscient,
perquè era irreflexiu.

15 comentaris:

  1. Normalment els moments irreflexius ens fan conscients i tenen un valor molt gran, de fet cal encabir aquest comentari en l'anterior què t'he fet.

    Una abraçada ben afectuosa

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      la Crítica de la raó pura és la meva obra de filosofia preferida. Crec que té relació amb aquest poema.

      Elimina
  2. No me n'oblido, mai més me n'oblidaré d'aquell llamp que en mig de la tempesta es va perdre dins la boscúria de les Guilleries.
    Jo tornava de Suïssa, anava per l'Eix Transversal escoltant per Catalunya Música la Simfonia número 2 en re major de Sibelius, i queia un aiguat immens. I, de sobte, un llampec i un gran tro; i no sé si mancat o no de reflexió, se'm van encendre les llums de la consciència i vaig estar pensant en la gran excel·lència dels seus passatges, les fotos i els poemes: tot excels com ella, l'Helena, l'Excelsa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, si aquesta és la teva apreciació, discretament me'n vaig.

      Elimina
    2. És que jo no me'n sento, d'excelsa! M'agraden molt els teus comentaris, ja ho saps.

      Elimina
    3. Que tu no te'n sentis, no vol dir que no ho siguis.

      Elimina
    4. Potser sí, "Una cosa molt gran en una de molt petita", "Anticànons", etc., tot ho vull ser jo!

      Moltes gràcies, Abel!

      Elimina
    5. Veus com no tenies raó?

      Elimina
    6. Oh, Excelsa, quin silenci més sonor i vibrant, el teu!

      Elimina
  3. Les idees de vegades també vénen com un llamp i me'n recordo exactament on van néixer, mai per què.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Silvia,
      hi ha dues coses que arriben com un llamp, i no penso dir-les. N'hi ha una de tercera que per a mi no existeix, l'he esborrat de la meva vida.

      Elimina
  4. L’amant mai no podrà oblidar el llamp que el va fulminar en una nit voraç fent l’amor dins el vòrtex de la tempesta.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...