En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 21 de maig del 2013

Talent per quatre

Sóc com Pessoa
i els seus quatre heterònims.
La poesia 
n'és el fil conductor.
Els meus somnis frustrats.

25 comentaris:

  1. Helena, en la Autopsicografia de Pessoa s'hi troben versos com aquests:
    "Desperto sempre antes que raie o dia
    E escrevo com o sono que perdi.
    Depois, neste torpor em que a alma é fria
    Aguardo a aurora, que já tantas vi."
    I també:
    "O poeta é um fingidor.
    Finge tão completamente
    Que chega a fingir que é dor
    A dor que deveras sente."
    Jo m'hi sento pràcticament identificat:
    >'Desperto sempre antes que raie o dia...', cada dia m'aixeco a les cinc de la matinada!
    >'O poeta é um fingidor...Que chega a fingir que é dor...', moltes vegades em veig obligat davant de les muses, tan especial cadascuna d'elles!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo dormo molt, Abel. I no em reca pas. Em costa el portuguès!

      Elimina
    2. Dormilega ets tu mateixa, l'autèntica? O un dels heterònims?
      No crec que et costi el portuguès, em sembla que només ho fas veure... Una lingüista com tu!
      Vaja amb els teus heterònims!!! Veritablement et dius Helena?

      Elimina
  2. Em dic Elena, però actualment tothom em coneix amb h, que és més català! Els passatges que has posat de Pessoa em sonen molt.
    Tots els meus heterònims són dormilegues! És quan dormo... hi ha dies que em desperto amb la idea d'un poema. Fantàstica manera de llevar-se.

    ResponElimina
  3. Dolça manera de dormir, la teva, si acostumes a despertar-te amb la idea d'un poema!
    Qui pogués ser heterònim de persona tan afortunada, tan ben sortada com tu, Helena amb h!

    Em ve el coneixement de Fernando Pessoa a través d'Antonio Tabucchi, escriptor italià que va vincular molta de la seva obra literària a Pessoa. Tabucchi va morir a Lisboa el 25 de març de l'any passat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho sabia pas! Em va agradar molt Afirma Pereira, però no vaig entrar en Es va fent més i més tard.

      Elimina
    2. Al monestir de Santes Creus, als peus de Pere II el Gran, hi ha enterrat Roger de Llúria, el seu fidel servidor; i com a reconeixement de la seva lleialtat en vida.
      Així crec que hauria de ser amb Antonio Tabucchi respecte de Fernando Pessoa...
      Ja és ben simptomàtic que Tabucchi morís a Lisboa i fos enterrat al 'Cemitério dos Prazeres' a la mateixa capital!

      Elimina
  4. Sense heterònims
    a cops perdo el vers.
    Frustrats els somnis
    només trobo poemes
    entre els ombres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir "entre les ombres", oi? La poesia forma part dels meus somnis frustrats, continua fent-se'm difícil. Però no m'és impossible com abans.

      Elimina
    2. Sí sí... les ombres... aquests dits inquiets se'm rebel·len moltes vegades trabucant l'ordre correcte de les lletres...

      A vegades jo també em despertava amb un poema, ara fa temps que no em passa, encara que dormi bé, cosa que acostumo a fer gairebé sempre.

      També és un somni per a mi, la poesia... sento que hi passo rasant la superfície, només.

      Elimina
  5. Com els teus quatre blocs! El fil conductor és la teva essència. A mi també m'agrada molt dormir i dormir bé, és bo per a la creativitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dormir bé és una absoluta necessitat per a mi. Si no, no tindria quatre blocs!

      Elimina
  6. El poema és una imatge escaient per a la teva producció literària en els blocs. M'encanta la conversa que se'n desprèn, des de l'erudita fins a la més cassolana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol,
      això dels quatre blocs m'ho han inspirat els "si fossis", que tothom jugava amb les quatre parts.

      Elimina
  7. Vinga, dormilega, a la feina, tu i tots els teus heterònims, que ja ha sonat el despertador!

    Este artículo va enfocado hacia quienes se dedican a trabajar como blogueros...
    Ser bloguero/a y no morir en el intento.
    ¿Cómo hacer que nuestro tiempo rinda al escribir?
    http://www.poemas-del-alma.com/blog/especiales/como-hacer-nuestro-tiempo






    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel, que ja tinc poema per demà, i aquest dematí he penjat una entrada. Perdre el temps, però, a vegades és molt productiu. Aquest article és massa estricte. Gràcies per passar-me'l. Jo, de fet, dormo molt perquè em medico. Però quan estic desperta aprofito molt el temps. I això em fa feliç.

      Elimina
    2. Helena, l'article i jo, jo i l'article, potser sí que hem estat massa estrictes i contundents.
      Dispensa'm si he sigut inoportú envers tu...
      L'article ell sol es dispensarà, val?

      Elimina
    3. Si no estic pas gens enfadada! El sí que em passa és que no em puc imaginar mai llevant-me a les cinc!

      Elimina
    4. Helena,
      quan em llevo, a les cinc, les primeres passes les faig a les palpentes fins arribar a la cafetera. I llavors, ja tot queda resolt amb un bon vas de cafè ben ensucrat.
      A l'estiu dona bo aixecar-se matinet perquè hi ha claror; però a l'hivern, és molt penós... i més a Lleida, amb tant de fred, tanta boira i tanta tenebra.
      Saps? tot allò que es fa amb gust ajuda a viure; i aquest ritual, de matinar molt, m'encanta, em fa sentir heterònim sideral!

      Elimina
  8. En cada heterònim una persona nova amb poders distints... quina riquesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Olga, no m'ho pensava pas, fa sis anys, que fos capaç de tant!

      Elimina
  9. Somnis frustrats?
    A mi no m'ho semblen pas!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els meus somnis són tan somniats que no deixaran mai de ser-ho!
      Gràcies, Marion.

      Elimina
  10. Conviure quatre dins d'un no és fàcil, oi? Sort en tenim de la poesia, aquest estrany pont que permet que es parlin els distints autors que es reparteixen l'espai del nostre cervell...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és fàcil, Eduard, de conviure quatre en una, no és gens avorrit, vaig canviant i una feina ajuda l'altra.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...