En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 17 de maig del 2013

Perspectiva

La versemblança.
Veure una imatge en dues
dimensions,
que n'aparenta tres.
Voldríem que així fos.

18 comentaris:

  1. El cervell sempre fa un retoc final a les imatges.

    ResponElimina
  2. Versemblant o inversemblant?

    Dia 9 de maig.
    >Primigènia
    Et necessito d'assessor!!
    >Abel
    Apa, Primigènia, que ja estic jubilat... i m'he posat en uns projectes mooolt innovadors... tercera edat, tercera dimensió!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      tercera edat, jubilació (d'alegria).

      Elimina
    2. Helena, les teves paraules m'inviten a rellegir 'De Senectute',de Marcus Tullius Cicero...

      Elimina
  3. I aquí m'he quedat amb un peu dins i l'altre fora. Física i poesia poden fondre's? L'Helena diu que sí. Jo també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Voldríem que la realitat fos com l'art, i és veritat, a vegades es fonen.

      Elimina
  4. El vers final el trobo genial: "voldríem que així fos", que la vida fos tan versemblant com de vegades ho és l'art.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la carrera una cosa semblant em va dir una professora, quan li vaig demanar per què llegíem els clàssics si el passat ja és superat. Ho has entès molt bé, Sílvia!

      Elimina
  5. Sí, però a vegades les aparences enganyen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafel,
      hauríem de ser capaços de mirar sempre més enllà de les aparences.

      Elimina
  6. A l'escola vaig tenir un bon mestre de dibuix; un gran entès en perspectiva.
    Una de les coses que em va impresionar a les meves beceroles va ser poder veure imatges i dibuixos en dues dimensions que n'aparentaven tres.
    En aquells moments ho trobava una cosa inversemblant; avui ho trobo versemblant de veritat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No entenc per què no ho trobaves versemblant.

      Elimina
    2. Ho trobava màgic, portava en mi la bohèmia del mite. I va ser més tard que em vaig endinçar al món de la realitat i la raó.

      Elimina
  7. El cervell té necessitat d'entendre, fer comprensible la realitat, i a vegades afegeix una informació que no hi és per poder-ho fer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol,
      hi ha qui no valora una obra literària si no és versemblant. Però és com un quadre abstracte, té d'altres valors.

      Elimina
  8. De fet, de vegades, n'aparenta fins i tot més que tres.
    Ens hi hem de fixar bé, no fos cas que ens emportéssim una sorpresa.
    M'agraden els teus versos, molt ben escrits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més de tres dimensions? Em sembla que no ho he vist mai.

      Gràcies pel comentari i per fer-te seguidora meva, Marion.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...