En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 1 d’abril del 2013

Impressions

Com el vent rere
els vidres, que hi és,
tu no el perceps
directament al cos,
sinó amb els ulls tan sols.

19 comentaris:

  1. Diuen en castellà, las verás pero no las catarás .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona, Jpmerch! Com diners en un banc, que els veus, però saps que no els pots tocar.

      Elimina
  2. Hi ha impressions que les claves, eh? M'agrada molt.

    Com l'olor dels lilàs
    dels camins recordats.
    Encara hi deu ser
    però ja no t'arriba.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      el gir que li has fet a la meva tanka m'agrada molt, també. El passat rere el vidre del poema.

      Elimina
  3. I tant, si es percep el vent: fa crestes blanques al mar i un remolí de plàstics en forma de tornado. Vent de mestral, eixut, tallant l'horitzó. El llevant és tota una altra cosa.
    Bona setmana pasqual, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No conec pas els vents, Olga! Però sí que sé veure els seus efectes.

      Elimina
  4. Mirar darrera de...
    Penso, Helena, en el meu poema 'Alter ego':

    Cuando regresas a casa
    por la calle de las luces
    yo te miro tras mi soledad, tras mis penas,
    mis tristezas y mis cruces:
    eres igual que el poeta soñado,
    reflejo de sus mismas virtudes.

    I, ai, percebre amb els ulls tansols!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim,
      ja en tinc prou amb els ulls, "cadascú és sempre cadascú".

      Elimina
  5. Helena,
    els ulls són un vitrall més abans d'arribar a la nostra interioritat...
    N'hi ha que rere els vidres, rere els propis ulls, tenen el confort i la plenitud; mentre que d'altres, la incertesa i la desolació.

    Quina que fóra
    que tot el nostre alè fos llum;
    i la vida,
    com uns grans ulls divins
    tots blaus de firmament!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no arribo pas a aquests nivells de lirisme!

      Elimina
    2. Perdona, Helena, no sóc petulant, sóc normal i corrent.

      Elimina
    3. Ja ho veig! Però no me'n reia pas, és que noto alguna cosa que encara no tinc.

      Elimina
  6. Se n'aprèn, Helena; i vas pel bon camí!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que sóc com Josep Pla, que mai no arribaré més enllà d'uns límits. Jo sé per què.

      Elimina
    2. Josep Pla va ser un gran escriptor, un tot terreny, a qui li agradaven les bones cassoles...
      Però tu, Helena, no t'has d'emmirallar amb ningú, has de ser tu mateixa, has de saber trobar el propi camí. I els límits son això, límits... Dóna un cop d'ull a l'obra de Eugenio Trías, el gran pensador dels límits dins de la condició humana.

      Aquí tens un altre passatge del meu "Alter ego" que també parla de límits, de l'infinit horitzó de l'ànima:

      En el infinito horizonte del alma
      dejaste plantadas tus rosas;
      las mías, bermejas y malvas,
      se quedan mustias y solas.
      ¡Dime, poeta, la fuente del amor,
      que tengo sed de aurora!

      Elimina
    3. M'agrada molt! En què escrius més, en català o castellà?

      Elimina
  7. Helena,
    escric en català o en castellà, depenent de les circumstàncies i també dels interlocutors o interlocutores.
    Sàpigues, però, que sóc una persona críptica, discreta i senzilla, amb vocació per a realitzar-se en les coses petites i simples.
    Small is beautiful, en el millor sentit de les paraules!

    ResponElimina
  8. En terra de mestralades, el vent no només el veiem amb els nostres ulls, també el sentim udolar trist mentre se sent condemnat a escombrar els carrers o xiular alegre quan supera la seva presó de darrera els vidres, escolant-se per les escletxes de les finestres. Molt bonica, la imatge d'aquest vent de primavera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Profà,
      molt bona la teva interpretació que va més enllà del poema.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...