En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 17 d’abril de 2013

Dels 14 en endavant




Perdre una nina a final de curs,
i en tornar al setembre no retrobar-la.
La buidor del pas a l'adolescència
va ser d'una manera semblant.
Després de l'estiu ja no érem amigues.

25 comentaris:

  1. Matinera, bon dia!

    Sembla ahir que encara tiràvem pedres pels carrers;
    i aquelles pedres, xiulant al vent,
    s'han tornat hores passades
    i records.

    ResponElimina
  2. La imatge de les pedres m'agrada molt.
    Bon dia!

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. I la imatge de la nina, déu n'hi do, també m'agrada molt!

      Elimina
    2. Helena, llegeixo i rellegeixo el teu poema, la nina perduda, i la buidor...

      Mirar de néixer de nou és el que em crema;
      però, ai, ai, als batecs del temps tot restarà igual
      i només podré sospirar per uns dies blancs
      dels anys.

      Elimina
    3. Abel,
      tots solem maldar per renéixer de nou si hem conegut temps més feliços.
      L'important c'est la rose, l'important és la poesia.

      Elimina
    4. Sí, tens raó, Helena, gràcies!
      Recordo que t'ho vaig comentar en una ocasió: saber trobar el tresor al propi cor de poeta!

      Poema d'adolescència:
      "Yo apenas sé de la vida
      y su anillo de amor sincero;
      pero tengo fe, y dia vendrá
      en que encontraré el tesoro
      en mi propio corazón de poeta."

      Elimina
  4. Respostes
    1. Encara tinc senyals de les nafres...

      Elimina
  5. Passar a la adolescència a mi em resultà fàcil, el que m'està costant molt és eixir-ne.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jpmerch,
      hi ha un llibre que vaig llegir en castellà, En brazos de la mujer madura, on hi posava: "Tu adolescencia, volverías a ella? No volvería, no volvería".

      Jo no sé deixar de ser nena, no pas adolescent. Sóc massa responsable alhora.

      Elimina
  6. Per sort jo tenia, tinc encara, una germana petita i vaig poder seguir jugant amb ella, a nines i al que fes falta... la meva entrada a l'adolescència va ser molt suau. la sortida, com diu Jp... molt lenta, també ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      jo faig el paper d'adulta i nena alhora amb el meu nebot. És el paper dels oncles generalment.

      Elimina
  7. Genial! A mi també em va passar d'una manera semblant. M'agrada molt el final.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Sílvia! Algú que em comprèn...

      Elimina
  8. Com perdre un mòbil, i retrobar-lo, però sense poder-ne recordar la clau secreta.

    ResponElimina
  9. Mai m'han agradat les nines, no hi jugava mai, i en canvi en tinc tres d'antigues que vaig heretar, de les clàssiques, i no me n'he desfet... A una li he posat el vestit de batejar del meu pare.
    Tens raó, estic colgada de llibres, però ara que he parlat d'aquest prestatge, ve a ser un descobriment: tot són bons escriptors i històries interessants. Convé comunicar-les.
    Bona nit: un banc de boira fa que sonin les sirenes dels vaixells.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      és que les nines antigues són precioses!
      A mi m'agradaven les de drap, no pas les de plàstic.

      Elimina
  10. Hagués estat bé poder fer un salt de l'infància a l'etapa adulta, passant de llarg l'adolescència, oi?
    Però per sort o per desgràcia hem de passar per totes les fases.
    Clar que, tots encara guardem alguna nina a l'armari per quan tenim nostàlgies. I és que hi ha fases de les que no ens desprenem del tot...

    ResponElimina
    Respostes
    1. MartinaH:
      jo tinc una nina de drap que si li prems la cama diu "I love you". És molt maca, s'assembla a la de la foto que he posat. Jo tinc un peu a la infantesa i un altre a la maduresa, no vull saber res de l'adolescència.

      Elimina
    2. MartinaH i Helena,
      ja veieu, parlant del Papa de Roma, a tot arreu couen faves: a l'assistència sanitària, es vol augmentar l'edat pediàtrica fins als 18 anys. Rodó: de la infantesa a la maduresa!
      http://www.actasanitaria.com/opinion/punto-de-vista/articulo-hay-que-elevar-la-edad-pediatrica.html

      Elimina
  11. Hi ha evolucions que es veuen gràcies a la perspectiva dels anys; d'altres, que ens sorprenen de cop. Com una bufetada, com l'inici d'un nou curs acadèmic...


    d.

    ResponElimina
    Respostes
    1. deomises, hi ha la realitat i els seus detonants, que com tu dius vénen de cop, a vegades.

      Elimina