En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 23 d’abril de 2013

Interior

Ets com la tija
d'una fulla perenne.
Portes la saba
de l'arrel a les puntes.
La saba de l'artista.

10 comentaris:

  1. Ara m'has fet pensar en la saba bruta i la saba elaborada que estudiàvem al col·legi. El trobo molt potent el símil!

    ResponElimina
  2. No és pas gaire original, el símil, Sílvia. Això de "la saba de l'artista" surt fins al diccionari.

    ResponElimina
  3. Molt maco... la tija d'una fulla perenne que es divideix en milers de ramificacions ...

    ResponElimina
  4. És el corrent de la vida: uns el porten verd i altres vermell. Gairebé una bandera.

    ResponElimina
  5. No recordo tantes coses de les ciències naturals, Olga. Tinc una ignorància estupenda, que deia Jordi Llovet!

    ResponElimina
  6. Ai, Helena...
    Sóc com el pecíol
    d'una fulla caduca,
    que cada hivern
    s'estronca i mor.
    Saba d'artista glaçada,
    l'esglai a dins del cor!

    ResponElimina
  7. Abel, jo pretenc de ser perenne, almenys metafòricament.

    ResponElimina
  8. Helena, bon dia!
    Les coses, alegries i penes, èxits i adversitats, van i venen, i tornen...
    És l'etern retorn, una altra manera de veure allò que és perenne.

    ResponElimina